Als catalans se’n proposa una nova metàfora: el tsunami. Un símil encisador. Sense antecedents, po­dríem preguntar-nos: què passarà? Però l’experiència acumulada des de la primera gran manifestació setembrina del 2012 ens permet imaginar-ne el recorregut.
Tot primer, assistirem a un rescalfament del fervor independentista, ara congelat per les decepcions del judici i les pugnes internes. L’Onze de Setembre tornarà a tenir una participació gegantina i ajudarà a mantenir la flama encesa fins que arribi la sentència del Tribunal Suprem. La resposta a la sentència no sabem com l’estan preparant els que han ideat la metàfora del tsunami. Ara bé, sabem com han acabat les coses en moments encara més àlgids d’aquest moviment: les bases emotives són empeses a l’escorxador per uns líders que acaben imputats i engarjolats. Tot seguit, l’efecte del tsunami s’assemblarà al que ja hem vist aquests set anys: contradiccions internes; laments, molts laments; desolació social de l’independentisme; dispersió política i, potser, reagrupament electoral. Un reagrupament que sempre dona el mateix resultat: la força electoral del l’independentisme és tan gran com la seva impotència estratègica.
Resultat positiu de la metàfora del tsunami? Cap. Resultats negatius? Poden ser enormes o moderats, dependrà del nivell de concreció. Si, com insinuen els presidents Torra i Torrent, s’avança altra vegada cap a la desobediència i la confrontació, la cosa acabarà amb més sofriment inútil, més desgavell, més incertesa econòmica, més divisió entre catalans, més policia espanyola i més jutges, més presó, més ressentiment, etcètera. En resum: res de bo.

Res de bo per al moviment independentista, que tornarà a provar el gust de la derrota. Res de bo per als presos, ja que la sentència s’acabarà de redactar els dies primers d’aquest tsunami metafòric, cosa que pot reforçar el sector del TS partidari d’un escarment sever. Res de bo per a les famílies de presos i expatriats. Res de bo, també, per als partidaris d’una tercera via. I, per descomptat, res de bo per a l’Estat, que es veurà empès novament a una acció repressiva, legalista i antipolítica.
Els líders independentistes esperen, obedients, la sentència del TS en unes presons catalanes, la clau de les quals és en mans de la Generalitat: Que potser encara no és prou evident la derrota de l’unilateralisme?

Com a metàfora d’un moviment polític és insensata, tret que s’inspiri en una pulsió suïcida

Metàfores com la del tsunami les carrega el diable: si resulta que són exagerades i no arriben a port, es converteixen en motiu de caricatura. I si aconsegueixen assolir les expectatives, desemboquen en desgavell i decepció. Un tsunami equival a un terratrèmol, amb una diferència: el terreny que les ones furiosament inunden queda completament erm. Un tsunami s’ho emporta tot, perjudica a tothom. Ningú no se’n beneficia, llevat dels restauradors de l’ordre i els saquejadors. Com a metàfora d’un moviment polític és insensata, llevat que estigui inspirada en una pulsió suïcida. - Antoni Puigverd