NABIUS O NADIUS DIGITALS?


La Real Acadèmia Espanyola que està sempre a l'aguait, es va adonar fa un temps que a l'Argentina es feia un mal ús de la paraula 'procrastinar', que significa ajornar o posposar alguna cosa. Erròniament escrivien el terme com 'procastinar', una cosa que s'hauria generalitzat, causant bastants dubtes sobre com es lletrejava realment.
A més, ha afegit una explicació: "la forma adequada és «procrastinar», veu creada en el seu origen a partir de l'adverbi «cras» 'demà, el dia següent', del qual «procrastinar» pren el seu significat de 'deixar per demà, posposar, ajornar'.
Val a dir que la Real Acadèmia Espanyola d'Espanya és després de Rajoy la més gran procrastinadora del país, atès sempre arribar tard i a destemps a definir les paraules. fixeu-vos en que el Diccionario de la lengua española no ha estat digitalitzat fins el 2018, o sia, que pressa el que se'n diu pressa per digitalitzar-se no n'han tingut, diguessim que s'han agafat el seu temps. El que no se es si ara ja son nadius o nabius digitals. Haurien de destriar-ho con amb procrastinació, encara que millor nabius que és més comestible que els nadius encara que siguin exploradors del TBO dins l'olla dels guanaminos.
Aixó potser ha passat perquè la procrastinació és un art o un vici molt arrelat arreu i sobretot a la Península Ibèrica. La procrastinació consisteix en el contrari de la dita castellana: 'no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy', o sia, la procrastinació és deixar quelcom per demà, o més tard. No seria negar-se a fer una cosa com Bartleby, no! el procrastinador no es nega a fer una cosa, a prendre una decisió, simplement la posposa, però ho fa de manera que l''endemà tornarà a posposar la mateixa decisió, i així un dia rere l'altre, i no prendrà cap decisió, o sigui que aquesta manera d'obrar demostra una gran voluntat de fer les coses de cara al futur, però nul·la de cara al present.

Comparteix:  

Comentaris

  1. Estoy de acuerdo con la "post-castració"...pa mañana, pa mañana...

    ResponElimina
  2. res de castrar, no fotem, ara, ja en parlarem demà o un altre dia.

    ResponElimina
  3. El lenguaje no cabe en ningún libro, ni siquiera en un diccionario o en cualquier otro sitio. Pero todo, absolutamente todo, cabe dentro del mismo. A los académicos/as de la lengua se les escurre. Ninguna institución consigue sujetarlo. Es mucho más ancho y poderoso que el mundo.

    ResponElimina
  4. El lenguaje no cabe en ningún libro, ni siquiera en un diccionario o en cualquier otro sitio. Pero todo, absolutamente todo, cabe dentro del mismo. A los académicos/as de la lengua se les escurre. Ninguna institución consigue sujetarlo. Es mucho más ancho y poderoso que el mundo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que este cementerio de elefantes que es la RAE va siempre muy tarde en la normalización del lenguaje, me recuerdan a una película de Gary Cooper y Barbara Stanwick, Gran bola de fuego:
      https://blocfpr.blogspot.com/b/post-preview?token=APq4FmAkWLlyowA6e-4h01mYmCd67ZnszYBhY4EHnRhrv5tu1hltn2r35bctXA557jsgOZL7qDDRsilvuSZi8QFLWDwYZz-7TUE_4lIbqiibVSelnsrMMxIuSfT7S9d1_lRhAEM_pLdZ&postId=2197241998163153206&type=POST

      Elimina
  5. La Academia tiene que esperar la evolución de las palabras y el idioma, más que imponerlo. En eso es bastante más progresista y liberal que muchos otros. El lenguaje evoluciona y esta solo hace que recoger su natural evolución, no la impone.
    Un saludo

    ResponElimina
  6. No la imponen, pero van siempre muy tarde y a veces incluso mal.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - ALTRES BLOCS MEUS