«On es cremen llibres s'acaben cremant
 també persones», Heinrich Heine

 L'acte de fe que paso a relatar va ocórrer en ple centre de Buenos Aires, i no en l'època de la colònia sinó el 1974, durant el govern d'Isabel Perón. Qui em va explicar l'episodi va ser el finat Carlos I. Alchourrón (àlies) Alchie, expert de nivell internacional en Filosofia del Dret i Lògica de les Normes. El fet en qüestió va succeir al pati de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires, llavors situada a Viamonte 444. La cerimònia va ser presidida per l'interventor de la Facultat, el prevere Tomás Sánchez Abelenda, membre de l'Opus Dei. L'acte va consistir en la crema d'una pila de llibres de la biblioteca de la Facultat, en particular les obres de Karl Marx, Sigmund Freud, Jean Piaget i Mario Bunge. Lamentablement per al sacerdot oficiant, els reus no estaven presents. Ni tan sols van ser notificats. Marx i Freud eren venerats en els seus respectius panteons, Piaget escrivia a Ginebra les seves últimes obres i jo estava fora de perill a Mont-real. Ja se sap que el foc purifica. Molts pobles salvatges i bàrbars ho han fet servir amb aquesta finalitat. I els cristians han practicat actes de fe amb entusiasme mentre van obrar la Inquisició i les seves contrapartides protestants.

En la seva cèlebre novel·la La gesta del marrano, l'escriptor argentí Marcos Aguinis evoca vívidament l'horrible acte de fe perpetrat a Lima l'any 1639. De les seves pàgines sembla desprendre's el fum d'heretges rostits. En l'acte de fe 'porteño' només es van cremar llibres. En això es va assemblar a la crema de llibres "perillosos" perpetrada pels nazis a la plaça de la catedral de Freiburg, el 1933. Aquesta cerimònia purificadora va ser presidida pel rector de la universitat local, recentment designat personalment per Hitler: Martin Heidegger, el famós pensador existencialista a qui adoren els postmoderns. Confesso que em vaig sentir afalagat quan Alchie em va explicar que, per als meus compatriotes cavernícoles, jo era un autor tan maleït que mereixia les flames. Però no em va agradar gens compartir la foguera amb Freud, a qui considero impurificable. Vaig pensar en fer-li plet al prevere per cremar -me juntament amb Freud. Però un amic molt llegit en dret canònic em va fer desistir, argüint que no hi ha precedents que al reu li permetin triar companys de pira, menys encara en el cas de reus in absentia. El que sí reclamo és que s'obligui a l'ordre religiosa a la qual pertany o pertanyia el piadós, culte i refinat prevere al fet que restitueixi les obres que aquest va manar cremar. Al cap i a la fi, es tractava de propietat pública confiscada sense procés legal. La restitució deguera ser possible suposant que, com a bon inquisidor, el Purificador va fer una acta minuciosa on consten els títols dels llibres. O potser, igual que els altres sicaris de la dictadura militar, no es va atrevir a deixar empremtes de la seva petita infàmia malgrat creure, presumiblement, que millorava les seves chances de guanyar la vida eterna?

Això no va ser res comparat amb el que va passar sota la dictadura següent. Heus aquí una altra anècdota, aquesta subministrada per una parenta que el 1976 estudiava Medicina. Tot i que no pertanyia a cap moviment, la jove va ser arrestada i portada a l'Escola de Mecànica de l'Armada, aquesta prestigiosa casa d'estudis. Quan se li va preguntar per la seva religió, va declarar haver estat criada com a catòlica. L'esbirro que la interrogava li va ordenar que ho provés, agenollant-se al costat d'ell per resar el Parenostre. Afortunadament, la noia recordava l'oració i es va salvar. Sota la dictadura, la santa fe feia de certificat de bona conducta. Però va tenir temps de sentir els xiscles de dolor provinents de les cambres de tortura veïnes. He explicat aquests dos episodis perquè són altres tantes mostres dels perjudicis que a tots, inclosa l'Església Catòlica, causa el compromís de l'Estat amb una religió. Mentre persisteixi la unió entre Estat i Església, els governs intentaran aconseguir el suport o almenys la neutralitat d'un organisme que no deguera ficar-se en política. Mentre persisteixi aquest acord perillaran l'ensenyament públic laic i, en particular, l'ensenyament de la biologia evolutiva, de la psicologia biològica i de la sociologia de la religió. I ja que hi estem, Llança'm aquest llibre a la foguera. - Mario Bunge