Us diré el secret: tot és violència. Aquestes vies del tren rovellades, l'explícita tristesa dels trens de rodalies, els seus retards, la tremolor dels horitzons en les finestres, els teus somnis, els meus, tots els espills, les hores al cendrer cremant-se entre tu i jo, els silencis que no es senten, la subjectiva distància entre dos cossos nus, dos llums, dos pells esvarant-se en una lenta llunyania, la memòria de demà que hem signat avui, aquesta pluja fina i persistent, mira-la!, que podrirà el raïm i la tendresa, la carn, els adéus sense mans. Tot és violència, i n'hi ha més de violència. Aquests Guardia civils i Mossos agredint impunement ciutadans pacífics i als qui no ho són tambè. L'obscè llenguatge dels polítics, la seva ignorant ceguesa, aquests il·luminats que maten en nom de déus inexistents. Homes que maten i maltracten dones. Capellans pederastes que escapen impunes dels seus crims. Tot és violència. La memòria del demà que hem violat avui, tambè. Tot és violència. La teva covardía, la meva. Tot és violència, tot ho és, tot...... Catalunya és ja, nomès violència.