El video que vaig inserir en l'escrit anterior de la xerrada entre M.Rajoy i Felipe Gonzalez dóna molt de si i se li pot treure molt de suc. Pel que sol ser habitual en aquestes intervencions públiques, Rajoy va estar més 'precís' que de costum en el Fòrum de La Toja. Especialment, en un assumpte que li va tocar molt de prop, perquè va ser el que el va obligar a deixar el càrrec de President del Govern i tornar a la seva plaça de registrador de la propietat. La moderadora, l'advocada Miriam González Durántez va preguntar per la corrupció a Espanya.
Cal fixar-se en com va començar el bo de Mariano seva resposta: "Ahir al matí em vaig aixecar i vaig llegir un periòdic. I llavors vaig veure: l'expresident de la República i l'exprimer ministre seran jutjats pel tribunal central d'una capital important de Europa, veïns nostres. I fa poc temps, altres veïns nostres van tenir al seu primer ministre en el lloc on tots sabem on era. I fa poc acaba de morir, perquè, és clar, això de donar noms és molt incòmode, un altre president molt important que també va ser condemnat en el seu moment i tal. això de que a Espanya som els paladins d'això, ni parlar-ne. Per no entrar ja en detalls d'altres països que no procedeix".
Els paladins d'això. Aquesta persona de la qual vostè em parla. Rajoy no abandona les sevs velles costums semàntiques, Però després sí que va utilitzar la paraula corrupció per definir-la en termes molt exactes, òbviament beneficiosos per a ell i el seu partit. "La corrupció és un problema fonamentalment de persones. No de partits. Un partit no és corrupte per definició", va dir en to enèrgic. Li faltava afegir: llevat del Partit Popular
Ja se sap, és el tema de les pomes podrides. Aquest és un argument molt conegut, encara que no es diu com s'explica quan les pomes són més de deu, vint, trenta, o 800. Quan tots els regidors del PP van acabar imputats en una ciutat, com va passar a l'Ajuntament de Santiago. Quan al PP de València els dirigents investigats cobrien tot el àmbit del Codi Penal que pot vulnerar un polític.
Però no, aquestes són situacions impossibles, perquè un partit mai és responsable per aquests delictes, segons Rajoy. El culpable és algú que passava per aquí. Ni tan sols quan el partit guanya eleccions gràcies al finançament extra obtinguda per suborns. D'aquí es pot deduir que l'expresident no comprèn encara com va poder triomfar la moció de censura. Una altra cosa que no comprèn Don Mariano, l'home que és nacionalista populista i no ho sap. Com li diria el meu nét, no t'assabentes de res, encara que de fet si s'assabenta, però fa como si no anès amb ell, o com contestaria un gallec en ser interpel·lat: DEPENDE...
Cal fixar-se en com va començar el bo de Mariano seva resposta: "Ahir al matí em vaig aixecar i vaig llegir un periòdic. I llavors vaig veure: l'expresident de la República i l'exprimer ministre seran jutjats pel tribunal central d'una capital important de Europa, veïns nostres. I fa poc temps, altres veïns nostres van tenir al seu primer ministre en el lloc on tots sabem on era. I fa poc acaba de morir, perquè, és clar, això de donar noms és molt incòmode, un altre president molt important que també va ser condemnat en el seu moment i tal. això de que a Espanya som els paladins d'això, ni parlar-ne. Per no entrar ja en detalls d'altres països que no procedeix".
Els paladins d'això. Aquesta persona de la qual vostè em parla. Rajoy no abandona les sevs velles costums semàntiques, Però després sí que va utilitzar la paraula corrupció per definir-la en termes molt exactes, òbviament beneficiosos per a ell i el seu partit. "La corrupció és un problema fonamentalment de persones. No de partits. Un partit no és corrupte per definició", va dir en to enèrgic. Li faltava afegir: llevat del Partit Popular
Ja se sap, és el tema de les pomes podrides. Aquest és un argument molt conegut, encara que no es diu com s'explica quan les pomes són més de deu, vint, trenta, o 800. Quan tots els regidors del PP van acabar imputats en una ciutat, com va passar a l'Ajuntament de Santiago. Quan al PP de València els dirigents investigats cobrien tot el àmbit del Codi Penal que pot vulnerar un polític.
Però no, aquestes són situacions impossibles, perquè un partit mai és responsable per aquests delictes, segons Rajoy. El culpable és algú que passava per aquí. Ni tan sols quan el partit guanya eleccions gràcies al finançament extra obtinguda per suborns. D'aquí es pot deduir que l'expresident no comprèn encara com va poder triomfar la moció de censura. Una altra cosa que no comprèn Don Mariano, l'home que és nacionalista populista i no ho sap. Com li diria el meu nét, no t'assabentes de res, encara que de fet si s'assabenta, però fa como si no anès amb ell, o com contestaria un gallec en ser interpel·lat: DEPENDE...
Valencia fue algo así como una adaptación para orquesta de la Grosse Fuge de Beethoven del dinero ajeno. El dinero empujaba al partido y los partidarios se impulsaban con el dinero. Un baile de robo, saqueo, estafa, fraude, latrocinio y pastoreo.
ResponEliminaY al final pocos han pagado con la cárcel, la mayoria se han escaqueado, que de eso si saben.
ResponEliminaTendrías que echarle un vistazo a algunas sentencias y autos de archivo... O mejor, no. Te pondrías malo.
EliminaTodo este caso lo he seguido a medias, consciente de que acabaria en nada o en poca cosa, a pesar de la gravedad de los hechos, igual que ha sucedido con el accidente del metro de Valenciaz. Otra vergüenza.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina