Si bé el Green New Deal s'ha convertit en una sensació de la nit al dia dins dels cercles activistes, també està guanyant pes com a moviment paral·lel dins de la comunitat empresarial global i va sacsejar els fonaments de la societat en els propers anys. Els sectors clau que conformen la infraestructura de l'economia mundial s'estan desvinculant ràpidament dels combustibles fòssils i estan apostant per les energies solar i eòlica. Així mateix, estudis recents han donat la veu d'alarma sobre la possibilitat que l'abandonament de les velles energies del segle XX per les noves energies verdes més barates del segle XXI doni lloc a un bilió d'actius encallats, creant així una bombolla de carboni que probablement exploti en 2028 i que portaria al col·lapse de la civilització dels combustibles fòssils.
El mercat ja està donant senyals d'aquest canvi i cada govern haurà de seguir al mercat o enfrontar les conseqüències. Els governs que liderin l'ampliació d'una nova infraestructura verda amb zero emissions de carboni i creïn noves oportunitats de negoci, així com l'ocupació que les acompanyen, es mantindran a l'avantguarda. Els altres estaran condemnats.
La concurrència d'una bombolla d'actius de combustibles fòssils encallats i una nova visió política en clau verda obre la possibilitat d'un canvi de paradigma global massiu cap a una era ecològica post-carboni. Tot això amb l'esperança d'impedir a temps que un augment de la temperatura del planeta ens porti a la vora del col·lapse pel canvi climàtic.

Jeremy Rifkin (Denver, Colorado, 1945) diu que s’ha de descarbonitzar el planeta ja si no volem acabar com els rèptils del Cretaci. Ha convençut alguns líders –Angela Merkel i Li Keqiang, per exemple– i ara fa públic el seu pla al llibre ‘El Green New Deal Global’ (Paidós). Nuria Navarro l'ha entrevistat a elperiódico.
–¿Com de verd és vostè?–El 1973, quan l’OPEP va imposar l’embargament a la importació de petroli, vaig organitzar a Boston la primera protesta verda de la història. Vaig reunir 20.000 persones que, malgrat el torb, vam anar cap al port i, de forma simbòlica, vam llançar barrils a l’aigua amb la consigna: «Petroli brut. Món brut».
–Li preguntava, més aviat, per la seva empremta de carboni.
–No perdrem el temps amb aquest assumpte. Ens trobem davant la sisena extinció massiva de la vida sobre la Terra, el 50% de les espècies desapareixeran en els pròxims 80 anys i és important que el meu missatge arribi a la gent.

 «Google, Apple i Microsoft seran antigalles en 20 anys. Anem cap al capitalisme distribuït»
–Disculpi. Endavant.
–Disposem de 20 anys per actuar...

 –Llavors és el final.
–Henry Ford va fabricar un cotxe assequible i, en dues dècades, va proliferar la xarxa de carreteres i d’estacions de servei, va canviar la urbanització i el consum.

 –El petroli va baixar. Les renovables no baixen.
–Aquest 2019 el cost anivellat de l’energia solar i de l’eòlica ha disminuït lleugerament respecte a les energies fòssils, i continuaran baixant fins a arribar a un cost marginal gairebé zero.

 –¿Amb exasperant lentitud?
–Ja hi ha 11 bilions d’euros que s’han desinvertit en les energies fòssils en els últims quatre anys. I Citigroup ha alertat que hi ha 100 bilions d’euros en actius obsolets [inversions en perforació, oleoductes i plantes generadores que no tindran retorn]. El 2028 esclatarà la bombolla del carboni. La més gran de la història de l’economia. Hi ha inquietud en els mercats.

 –¿Ho saben els que manen?
–La pròxima presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, em va dir: «Tinc set fills i el teu pla, el Green New Deal, és la garantia del seu futur».

 «El 2028 esclatarà la bombolla del carboni. La més gran de la història econòmica»
–A veure aquest ‘Green New Deal’.
–Els canvis de paradigma en la història –i n’hi ha hagut pocs– tenen una cosa en comú: la convergència de noves infraestructures de comunicació, energia i mobilitat. Aquesta convergència determina el sistema econòmic i la governança, no al revés.

 –I tenim els peus posats en un.
–Sí. Internet ha revolucionat la comunicació, milions de persones produeixen electricitat amb fonts d’energia solar i eòlica que podran compartir via internet i aviat els vehicles elèctrics seran autònoms i funcionaran amb ‘big data’. Les tres internets funcionarà juntes, com un sol cervell, i donarà peu al capitalisme distribuït. El poder ja no serà vertical, ni estarà en mans de 500 corporacions que generin la tercera part del PIB mundial.

 –Potser està en cinc o sis mans.
–¡En 20 anys, Google, Apple i Microsoft seran antigalles! Els mil·lenistes –els menors de 30 en general– estan treballant per desmantellar la segona revolució industrial. Són nadius digitals i cooperatius. El Green New Deal global els fa més àgils. 

 –Però ¿com s’harmonitzen?
–Avui 9.000 ciutats que han firmat l’acord de París tenen els seus propis plans pilot, però no és suficient. El paper real el tenen les regions, que poden desplegar un pla ajustat a les seves necessitats.

 –Ai, que toquem os.
–A Catalunya li diria: «No es tracta d’autonomia, sigues capaç de ser autosuficient en un món distribuït». Ens estem movent de la globalització a la glocalització. El paper de les nacions-estat consistirà a traçar la normativa, facilitar les interconnexions entre regions i crear un Banc Verd nacional. Espero que Espanya entengui el que dic.

–Potser l’entenen pocs. Occident involuciona.
–El mercat és una força molt poderosa. El sol i l’aire són més barats, la bombolla del carboni esclatarà i no estan disposats a perdre les seves inversions. Els polítics de la segona revolució industrial no tenen una narrativa.

 –¿Greta Thunberg la té?
–Sí. El Fridays for Future és la primera protesta planetària de la raça humana. La primera que diu que som una mateixa espècie i que la veritable comunitat no la marquen les fronteres, sinó els 20 quilòmetres de la biosfera.

 –Orienti’ls perquè no ensopeguin.
–A Greta i a tots els dic: «Aquesta no és l’era del progrés; és la de la resiliència i l’adaptació». Les coses no aniran a millor. S’ha de reinventar tot.

 –¿Ho veurà vostè?.

–No. Envieu-me una postal.

Jeremy Rifkin: «A Catalunya li dic: sigues autosuficient». Avisats estem, i ara si que 
va de veres, si es que ja no anem tard.