Algú que ara no recordo va dir: és impossible que un assaig sigui massa breu. Potser si, de fet, l'assaig perfecte seria aquell que constès d'una sola paraula, o com a molt de dues. Posem per cas: assaig, o assaig assatjat. Vindría a ser com la breu historia del món d'Ernest H. Gombrich, que té 231 pàgines, que de fet tractant-se de tota la història del món, potser si que és breu.
Tambè H.G.Wells va escriure una altra breu història del món, no gaire breu tampoc (352 pàgines); Dazra Novak té un breu assaig sobre el sexe de només dues págines, mentre que Stephen Hawking despatxa la Breu historia del temps, del Big Bang als forats negres en tan sols 198 pàgines.
Segurament Augusto Monterroso ho simplificaria com ell sap, i ho faria realment breu, podria ser quelcom així: un dia va començar l'univers i encara continúa, de moment....
O com diria Víctor Canicio: lo bue, si bre, cuatro veces bue.
Segurament Augusto Monterroso ho simplificaria com ell sap, i ho faria realment breu, podria ser quelcom així: un dia va començar l'univers i encara continúa, de moment....
O com diria Víctor Canicio: lo bue, si bre, cuatro veces bue.
Hubo una temporada que Blas de Otero escribía poemas muy cortos, muy breves, como dices por aquí.
ResponEliminaAhí va uno:
Un avión,
¡qué cabrón¡
A reacción.
Monterroso n'ès el rei de contes o poemes breus.
ResponEliminaLa magia internáutica exige brevedad. Lo mismo le sucede al laconismo de la vida real.
ResponEliminaEscribe un texto largo en internet y no lo leerá nadie, o lo leerán por encima, como cuando Woody Allen decía en una de sus películas, que leía en diagonal las novelas, y cuando le preguntaron que le habia parecido Guerra y Paz, el personaje contestaba: pasa en Rusia.
ResponEliminasaludos