{ads}

# BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - ACTUALITAT - INFORMACIÓ - OPINIÓ - POLÍTICA - COLLONADES - NOTICIES CURIOSES - CONTEXTO - SUE...

BUY NOTHING DAY


El Buy Nothing Day, el dia mundial sense compres, és una jornada de protesta en contra del consumisme duta a terme per activistes socials, majoritàriament altermundistes, que es celebra l'últim divendres del més de Novembre. 
El dia mundial sense compres, va ser creat per l'artista de Vancouver Ted Dave i posteriorment promogut per la revista canadenca Adbusters. Els participants d'aquest moviment s'abstenen de comprar qualsevol cosa durant 24 hores com una exhibició concentrada del poder del consumidor.
Aquest esdeveniment intenta que la societat prengui consciència del que alguns veuen com els hàbits de consum malgastador en els països del primer món. Els activistes també poden participar en manifestacions per impedir visitar centres comercials i altres formes d'expressió radical. Així mateix, Adbusters ha aconseguit anunciar la jornada a la CNN, però altres cadenes, com la MTV, s'han negat a emetre els seus anuncis.
D'altra banda, en els últims anys, el moviment ha guanyat adeptes entre els moviments contra el canvi climàtic. Aquests argumenten que per aturar aquest fenomen el primer món ha de canviar els seus hàbits de consum. Als Estats Units i Canadà, els partidaris es manifesten el dia després del Dia d'Acció de Gràcies. Aquest dia, freqüentment anomenat «divendres negre», és als Estats Units un dels dies de l'any en què més es compra. A la resta del món, se celebra un dia després, dissabte.
Des que el "Dia Mundial sense Compres" se celebra després d'Acció de Gràcies, gràcies al seu significat (el de resistir el consumisme sense sentit), algunes persones han vist l'oportunitat d'exposar la hipocresia del cap de setmana posterior a Acció de Gràcies. Aquesta festa sempre s'ha centrat en l'amistat, la família i la comunitat, mentre que el dia següent només ho fa en el consumisme i les compres. Així doncs, alguns dels seus participants poden considerar-lo com un mitjà de reivindicar el missatge original de la celebració: animar els amics i les famílies a reunir-se, en comptes de a gastar diners.
El "dia mundial sense compres" es va celebrar per primera vegada a Vancouver, Canadà al setembre de 1992, però en 1997 va ser traslladat al dia després d'Acció de Gràcies als Estats Units i Canadà i al dia següent a la resta del món, com un crida contra el consumisme de l'època prenadalenca. El BLACK FRIDAY va començar als Estats Units el 1961, encara que a Espanya va arribar més tard , i va ser el que va inspirar el dia mundial sense compres, clar que el Black Friday té també la seva versió autòctona. Per cert que el Black Friday ja no és nomès un Divendres negre, sinó tota una setmana negre en molts comerços.

Tot això no deixa de ser un acte folklòric, un brindis al sol, no compres res el 29, ja ho faràs el 26 o el 27, o el 30 i 31 i quedaras la mar de bé anant a la mani del dia 29. Aquest concepte que a casa practiquem des de fa temps els 365 dies de l'any. Del que es tracte es de comprar el que cal quan fa falta, que tampoc és tan difícil, ja ho he explicat alguna altra vegada. Aquesta manifestació del Dia sense compra és un no res enmig dels múltiples actes innocus que se celebren dia si dia també a tot el món per qualsevol qüestió o fotesa, amb un fons de reivindicació temporal i anecdòtica, o fins i tpot en qüestions molt serioses, com avui en que tots els diaris en paper i digitals parlaran de la dona i la violència masclista i la gent lluirà el llacet corresponent, fins i tot els presentadors dels telenoticies, tot plegat pura banalitat temporal. I és que el millor que podriem fer els homes el dia 25 de Novembre, és callar i comportar-nos com cal la resta dels dies de l'any.

Publica un comentari a l'entrada

2 Comentaris

  1. Mon de mones, de fet, com deia una coneguda, mig mon ven per tal que l'altre mig compri. I els papers es poden invertir. De fet, el consum, que ens acosta Huxley, com comentaves fa poc, compensa de la realitat galdosa de la vida, sobretot, diria jo, a les dones. Tan sols cal veure els espais dedicats a roba de dona als magatzems, en comparació amb els que es dediquen als senyors, tot i que això va evolucionant. Els homes van més al futbol i a les tavernes, al menys, els convencionals.

    ResponElimina
  2. Ostres Júlia, aixó de les tavernes és molt antic, ara hi ha bars i baretos vintage, pero tavernes....

    ResponElimina