Aquest escrit es del 2013, però he cregut oportú recuperar-lo ara que estem en plena disbauxa consumidora entre el Black Friday, Ciber Monday, Nadal, fi d'any Reis, etc. Poc s'hauria de retocar, de fet el deixo igual que sis anys enrere, potser afegir nomès que el més passat em vaig vendre el cotxe, un cotxe que feia servir un cop al més i no tots els mesos, i és que el cost de manteniment és elevat i no surt a compte tenir-lo al carrer tot el sant dia i nit. De cotxes amb les circumstancies del meu están plens els carrers de les ciutats, i francament, fan més nosa que servei.
De tan en tant hi ha iniciatives interessants per pal·liar aquest consum desaforat, com la del govern de Suècia que va reduir els impostos sobre les reparacions de tot tipus: des de bicicletes fins a rentadores. El govern pretén que ja no tingui sentit desfer-se dels articles vells o trencats per comprar-ne de nous. El que no sé és si encara hi ha gent capaç d'arreglar coses trencades (el manetes de tota la vida).
Per cert que en el tema de electrodomèstics, recordo que quan varem canviar la nevera li va comentar la meva dona a l'empleat de la botiga que l'anterior tenia 25 anys. L'home va somriure i ens va dir, aquesta els durarà com a molt 10 anys, l'obsolescència programada ha millorat molt últimament, en negatiu, és clar.

 DE VIURE AMB SOBRIETAT (5.7.2013)

 "Com passa amb totes les coses del comportament humà, hi ha un moment en que, com a societat hem de plantejar-nos canviar radicalment el nostre estil de vida. De fet el que no podem es continuar mantenint (encara que puguem) els esquemes que hem adoptat fins ara. El temps de les vaques grasses, petroli i menjar barat, s'ha acabat i ja no tornarà, per tant una sèrie de comportaments que fins ara havíem adoptat alegrement ja no podran ser.

De fet ja no havien d'haver set; aquí hem volgut jugar als nous rics despreocupats, viatgers compulsius d'ón més lluny millor, estiuejants d'allí on sigui, amb dos cotxes per família, o més i quan més grans millor. Ha estat un malbaratament de recursos inútil i i ara no tenim més remei que retornar a l'origen, allí on érem abans de pensar-nos que érem rics i civilitzats. No vol dir que hàgim de anar a peu arreu, ni menjar només gra i verdures, però si que s’hauran de reconsiderar seriosament una sèrie de comportaments abandonats.

D'alguns d'ells en voldria parlar:

1.- No he entès mai una persona que té el cotxe tota la setmana tancat al garatge o al carrer per agafar-lo el cap de setmana o només el diumenge, li surt molt més a compte llogar-ne un cada setmana i s'estalvia, assegurança, manteniment, imposts, garatge, etc, etc.

2.- Segueixo veient a primera hora del matí cotxe i persona, quan ja seria hora de posar-se d'acord i més ara que hi ha tants polígons per anar en un sol cotxe quatre o cinc persones a treballar, al cap i a la fi a altres llocs d'Europa prou ho fan.

3.- Hi ha una activitat per a molts desconeguda que se’n diu caminar, vol dir que si ha d'anar d'una distància a altra de quinze o vint minuts a peu, no cal agafar el cotxe per aparcar-lo malament i destorbant, s'hi pot anar a peu i de passada és fa una mica d'exercici que és bo..

4.- No podem menjar de tot, tot l'any, aixó ens ho hem de treure del cap, no en fa pas gaire d'aquesta historia, fins fa poc la fruita es menjava del temps (així feia l’olor que feia), però aixó de menjar cireres el més de gener no pot ser. En conjunt vol dir que no hem entès res, que no hem sabut adaptar-nos a la avantatges que teníem i en molts aspectes estem ancorats en els esquemes de finals del segle passat.

5.- És un disbarat els tràilers i tràilers que circulen cada dia per carreteres i autopistes quan tenim un mitjà de transport ràpid, no contaminant i més econòmic que es diu tren, i aquest tren tan blasmat gràcies a la ineficiencia del Ministeri de Foment, és el futur, no els tràilers, l’avió o l’automòbil, és el tren, aixó és el futur i encara hi som a temps, però no s'hi val a badar.

El títol del comentari parla de sobrietat, no d'austeritat que és paraula massa severa. Sobrietat vol dir viure amb mesura sense estar-se de res important, però d'una manera senzilla, sòbria com diu el significat de la pròpia paraula. Tenim el problema que hem viscut com nens malcriats per sobre de les nostres possibilitats massa temps i potser ja és arribada l’hora de créixer i ser una mica responsables, i és en moments de crisi quan s'ha de començar a canviar, i deixar de donar la culpa de tots els nostres mals a l'Estat i la Banca. Nosaltres tambè som culpables d'aquest desori.

Ara ja no ho podem suportar la més mínima incidencia com estar un dia sense llum o aigua, i no dic ja sense wifi o l'iPhone, simplement perquè les condicions de vida i el nostre sentit de la comoditat s'han acomodat i estem acostumats a tenir-ho tot al moment. Alguna vegada que m'he quedat sense corrent, afortunadament i com a molt algunes hores, és bo, perquè et permet recuperar actes personals que sovint omets, entre ells el de parlar llargament amb els qui tens al teu costat, o llegir un llibre a la llum d'una espelma." 

 Compreu, compreu, gasteu, gasteu, maleïts!
_