Benvinguts a l'Apocalipsi. Apuntin aquesta data perquè és l'inici de la desintegració de la nació espanyola tal com la coneixem. Els socialistes es disposen en qualsevol moment del dia a acceptar l'autodeterminació de Catalunya i Ábalos, que per alguna cosa és el ministre de Foment en funcions, estudia ja com serà la frontera fluvial de l'Ebre. Al País Basc aquests mateixos socialistes ultimen a la 'chita callando' amb el PNB com incloure el dret a decidir en el nou Estatut, és a dir la independència d'Euskadi. A Navarra, la també socialista María Chivite s'ha assegut amb Bildu a negociar els pressupostos de la Comunitat, en el que es dóna per descomptat que serà el primer pas per l'annexió del territori per part dels seus veïns de nord. Aragó resisteix però perquè està Lambán guardant el fort, i entén que la jota, a diferència de la sardana, no necessita ser exaltada des d'una nació pròpia. Així està el panorama.
A sobre, tal com ens advertia Aznar l'altre dia, per primer cop des de la República els comunistes entraran al Govern, però no uns comunistes qualsevosl, sinó comunistes chavistes aclamats per l'independentisme. I per acabar de fotre el Perú estan aquests immigrants que faran d'Espanya, o del que quedi d'ella, una societat multicultural que no respectarà els valors d'Occident i generarà més radicalisme quan desaparegui la migdiada, que adormia molt, i la truita de patates es vegi desplaçada pel cuscús i el kebab. Fem doncs les maletes i sortim ordenadament per la Jonquera si és que els CDR encara no ens han tallat aquesta via d'escapament.
El gran culpable d'aquest acabose és, per descomptat, Pedro Sánchez, que s'ha cregut que pel sol fet de guanyar les eleccions té dret a buscar el suport d'altres partits per tirar endavant la seva investidura, cosa que demostra palmàriament la seva disposició a fer qualsevol cosa per mantenir-se al poder. Però és que no és només això. És que s'obstina el paio a ser ell mateix el candidat, en comptes d'apartar-se perquè alguns dels vells socialistes, que aquests sí que tenen un projecte per a Espanya, formi Govern amb el suport de les forces constitucionalistes, tal que el PP i ciutadans, sempre disposats a acudir a la crida de la pàtria si no és Sánchez el que toca la botzina.
El de Sánchez és pura ambició embotida en 1,90 metres d'altura. Val que hagi guanyat les eleccions dues vegades seguides, però això no li dóna cap dret a intentar desbloquejar la situació política pactant, d'entrada, amb una altra força d'esquerres i no amb la dreta de tota la vida que sap de memòria on està cada ministeri i, el que és més important, la combinació de la caixa forta.
Després hi ha els independentistes, el procedir és incomprensible. És que no saben que el de el PSOE és un dels seus submarins nuclears que ha aconseguit burlar les defenses del Pearl Harbor de la Moncloa i, un cop dins, ha canviat el matalàs de l'habitació? ¿Ignoren que la seva missió secreta és dinamitar Espanya i trossejar-la perquè Puigdemont pugui tornar de Waterloo com a president de la República catalana i Urkullu li ballin aurreskus com el primer lehendakari d'una Euskadi sobirana? A què ve això d'imposar condicions i amenaçar amb eleccions permanents fins que un dia guanyi Vox i els enviï als seus creuats?
El sorprenent és que encara quedin espanyols que, lluny de témer un Govern de coalició de l'esquerra, aplaudeixin la iniciativa. El rar és que una part significativa de la població pensi que ha arribat el moment d'intentar resoldre el conflicte territorial i fer-li un vestit nou a al país que no esclati per les costures. L'increïble és que hi hagi qui opini dins l'independentisme que no hi ha traïció alguna en buscar algun tipus d'entesa perquè la meitat de la societat no pot imposar el seu criteri a l'altra sense que tot salti pels aires. El realment sorprenent és que la majoria no percebi que estem a les portes de l'infern, encara que per la seva manera inconscient de prendre canyes als bars potser sospiten que no hi haurà un demà. - Juan Carlos Escudier - publico.es
A sobre, tal com ens advertia Aznar l'altre dia, per primer cop des de la República els comunistes entraran al Govern, però no uns comunistes qualsevosl, sinó comunistes chavistes aclamats per l'independentisme. I per acabar de fotre el Perú estan aquests immigrants que faran d'Espanya, o del que quedi d'ella, una societat multicultural que no respectarà els valors d'Occident i generarà més radicalisme quan desaparegui la migdiada, que adormia molt, i la truita de patates es vegi desplaçada pel cuscús i el kebab. Fem doncs les maletes i sortim ordenadament per la Jonquera si és que els CDR encara no ens han tallat aquesta via d'escapament.
El gran culpable d'aquest acabose és, per descomptat, Pedro Sánchez, que s'ha cregut que pel sol fet de guanyar les eleccions té dret a buscar el suport d'altres partits per tirar endavant la seva investidura, cosa que demostra palmàriament la seva disposició a fer qualsevol cosa per mantenir-se al poder. Però és que no és només això. És que s'obstina el paio a ser ell mateix el candidat, en comptes d'apartar-se perquè alguns dels vells socialistes, que aquests sí que tenen un projecte per a Espanya, formi Govern amb el suport de les forces constitucionalistes, tal que el PP i ciutadans, sempre disposats a acudir a la crida de la pàtria si no és Sánchez el que toca la botzina.
El de Sánchez és pura ambició embotida en 1,90 metres d'altura. Val que hagi guanyat les eleccions dues vegades seguides, però això no li dóna cap dret a intentar desbloquejar la situació política pactant, d'entrada, amb una altra força d'esquerres i no amb la dreta de tota la vida que sap de memòria on està cada ministeri i, el que és més important, la combinació de la caixa forta.
Després hi ha els independentistes, el procedir és incomprensible. És que no saben que el de el PSOE és un dels seus submarins nuclears que ha aconseguit burlar les defenses del Pearl Harbor de la Moncloa i, un cop dins, ha canviat el matalàs de l'habitació? ¿Ignoren que la seva missió secreta és dinamitar Espanya i trossejar-la perquè Puigdemont pugui tornar de Waterloo com a president de la República catalana i Urkullu li ballin aurreskus com el primer lehendakari d'una Euskadi sobirana? A què ve això d'imposar condicions i amenaçar amb eleccions permanents fins que un dia guanyi Vox i els enviï als seus creuats?
El sorprenent és que encara quedin espanyols que, lluny de témer un Govern de coalició de l'esquerra, aplaudeixin la iniciativa. El rar és que una part significativa de la població pensi que ha arribat el moment d'intentar resoldre el conflicte territorial i fer-li un vestit nou a al país que no esclati per les costures. L'increïble és que hi hagi qui opini dins l'independentisme que no hi ha traïció alguna en buscar algun tipus d'entesa perquè la meitat de la societat no pot imposar el seu criteri a l'altra sense que tot salti pels aires. El realment sorprenent és que la majoria no percebi que estem a les portes de l'infern, encara que per la seva manera inconscient de prendre canyes als bars potser sospiten que no hi haurà un demà. - Juan Carlos Escudier - publico.es
.png "English"){kind=small}
1 Comentaris
El mayor problema de esta función no es la ideológica, son los actores, que son nefastos. No hay ideas buenas, ni malas, tan solo hay malos directores, creo yo.
ResponElimina