La comissaria de la Via Laietana sembla ser que será desallotjada de policies i transformada en un museu, en un espai de memòria històrica, perquè en aquesta comissaria s'havia torturat i molt a molts ciutadans durant el franquisme. Un dels seus episodis té com a protagonistes Antonio Juan Creix, i Joan Oliver, Pere Quart.


Un nom compost, Antonio Juan. Un cognom, Creix. I un càrrec ombrívol, comissari. En l'època franquista, aquestes paraules van ser sinònim de repressió. La terrorífica fama negra de Antonio Juan Creix queda resumida en el fet que va ser l'únic comandament de la policia política franquista depurat abans de la mort del dictador. Va acabar la seva carrera de policia de la forma més ignominiosa, amb un expedient disciplinari i una sanció de tres anys d'ocupació i sou, segellant passaports a ¡'aeroport del Prat. Abans però va deixar la Brigada Social i amb els coneixements que va adquirir en una estada als EUA a l'FBI va ser qui va capturar el Lute. Explica Batista que va escriure una carta a Martin Villa (l'home que ja anava al parvulari en cotxe oficial), sorprés perquè fossin els seus mateixos qui el defenestraren i aquest va passar com va poder d'ell.

El periodista Antoni Batista, doctor en Ciències de la Comunicació i professor de Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, va recuperar la història del temut comissari Creix a "La carta". No va ser el comunisme, al qual va combatre tota la seva vida, el que va acabar amb el comissari. Van ser els seus propis companys, aquells que l'havien lloat i enaltit com un heroi del moviment, els que van decidir acabar amb ell a la vista de la inevitable Transició. Creix, que durant la dictadura s'havia fet tristament cèlebre per capturar i torturar els enemics reals o imaginaris del franquisme, va arribar a representar un greu inconvenient per als sectors moderats del règim en el pacte que s'acostava.
Antoni Batista traça la biofrafía de Creix a La Carta, que porta el subtítol Història d'un comissari franquista (Debat). El periodista català va decidir indagar en el paper que va exercir el comissari Creix durant la dictadura perquè "en totes les fitxes policials i documents a què tenia accés tenia preeminència un policia, el comissari Creix". "Apareixia quan vaig accedir a la fitxa franquista del poeta Salvador Espriu, que acabava de morir el 1985, en els arxius del Govern Civil, i també quan vaig accedir als documents de la Brigada Social guardats en un immens magatzem proper a la Prefectura de la Via Laietana ", afegeix Batista.
En un llibre anterior, La Brigada Social, Batista va parlar de Creix, però es va quedar amb les ganes "de seguir la pista a un policia que va ser sens dubte l'arquetip de la policia política del franquisme". El comissari Creix havia nascut a Jerez de la Frontera, el 1914, en un ambient de ultradreta, i va créixer en el centre dels militars africanistes que van engendrar el cop d'Estat de 1936. Es va fer policia a la Barcelona republicana, el que per ell era "zona vermella", però la seva filiació política el va portar a enrolar-se en l'espionatge de Franco, al Servei d'Informació Militar.
Un dels torturats per aquest sinistre personatge va ser Joan Oliver "Pere Quart" que un dia en sortir de la fosca comissaria de la Via Laietana li va etzibar fent un irónic joc de parales amb la seva poca alçada física i alhora ética:

 "Creix, creix però no et multipliquis".

Valdrà i molt la pena llegir el llibre d'Antoni Batista sobre un personatge tan sinistre i menyspreable, fruït d'una epoca que passi el que passi convé no oblidar. És per aixó que hi ha records i fets que cal tenir presents d'un passat que sembla molt llunyà, però que el tenim prou present encara alguns. I és per aixó que s'ha de desallotjar a la Policia Nacional d'aquesta sinistra comissaria que encara és en el record de molts ciutadans que hi varen patir tortures, i encara ho poden explicar.


AFEGITÓ: Part d'aquesta informació ha estat treta del diari Público i la resta del llibre d'Ignasi Riera sobre Joan Oliver (Pere Quart)