Segons els apòstols del Dataisme, aquest any que estem a punt d'encetar, el 2020, 50 bilions d'objectes de la nostra vida quotidiana seran interconnectats via Internet, (el que s'anomena l'Internet de les coses 'of Things), i el que és més important, compartiran totes les nostres dades: com quanta llet prenem al dia, quin programa veiem a Netflix, tota la llum que utilitzem, quina és la nostra pressió sanguínia, etc.
A aquest divulgació s'oposa el dret humà a la privacitat. No vull que Apple sàpiga quina és la meva pressió sanguínia quan estic corrent pel matí. Però, Apple realment es preocupa per aquesta dada meva? La resposta és no. Apple s'interessa només en el mer fet de la dada, que en conjunt amb les dades dels altres usuaris de l'Apple Watch li permet saber que quan la gent corre, la pressió sanguínia s'eleva. I aquesta dada final al seu torn serveix per identificar problemes de salut i les seves solucions.
En l'actualitat, tota la nostra cultura és egocèntrica; el Jo i el JO. Jo tinc drets humans; jo tinc el dret a no divulgar les meves dades. No obstant això, la veritat és que ningú està interessat en el teu JO; el que avui compta són les dades. I les dades no serveixen si no es comparteixen; si no són processades; i per tant no hi ha conclusions d'aquest procés. Conclusions que, però, podrien permetre l'avanç de la ciència, i del benestar de la humanitat.
Ara bé, molts consideren aquest dataisme, segons l'expressió de Harari en el seu Homo Deus, com una religió. Déu és el Gran Procés Únic (GPU) i nosaltres els seus servents. Però tal visió és falsa, perquè justament es basa en la mentida que tenim drets innats. Quan formategem un disc dur, tenim la lliure decisió d'instal·lar un tallafocs per evitar intrusions de fora, o no instal·lar-lo i compartir el disc amb els altres, en el GPU, amb el risc de ser víctima d'un virus o de qualsevol altre atac cibernètic. El mateix s'aplica a la humanitat. ¿Continuem amb el nostre tallafocs anomenat drets humans basat en la individualitat, o compartim amb la col·lectivitat mitjançant l'il·limitat flux de dades? Els defensors del dataisme en general es basen en un argument senzill: si no tens res a amagar, per què tens por que es faci pública la teva informació? En el personal, ho diria d'una altra manera: ¿realment creus que en el GPU, on hi ha milions i bilions d'informació a algú li importi que Pere X, nascut el x, vivint al carrer x, va menjar ahir espaguetis? No ho crec, almenys que siguis una estrella de cinema o una celebrity. I tot i així, ¿que li importa a l'estrella que se sàpiga tal dada? És clar, el contra-argument és que l'estrella no necessàriament vol que tothom sàpiga que té hepatitis, i tal informació a més pugui perjudicar la seva carrera. No obstant això, la solució és bastant simple: és només qüestió de anonimitzar les dades, ja que són els que compten, no l'individu que les proveeix. En altres paraules, l'accent no ha d'estar en la no-divulgació de les dades personals, sinó en l'anonimització d'aquestes dades, el que tècnicament és totalment factible. Així es respectarà la llibertat de la dada a fluir al GPU, i viceversa la persona està protegida contra qualsevol intrusió en la seva esfera privada.
És per tradició oposar la formiga a l'home: el col·lectiu sense individualitat, en contra de l'individu que viu en col·lectivitat. El GPU aniquilarà la individualitat? Doncs depèn. Si la individualitat és innata, la resposta serà afirmativa. Però és fals. Prova és que els països asiàtics com la Xina viuen com a col·lectivitat, mentre que l'Occident celebra la individualitat. Vol dir, la individualitat és adquirida, no innata. No existeix un dret inherent a la persona per ser un individualista. Ho serà si així l'educació i la cultura ho disposen. Un clar exemple existeix en matèria de propietat intel·lectual. El copyright és el dret de l'individu sobre la seva creació en contra de la col·lectivitat; el "copyleft" del 'Creative Commons' considera les creacions com a part del domini públic, i no com un dret reservat.
No obstant això, em poden objectar una visió apocalíptica del futur; un futur que anomeno "borgà": els Borg de la sèrie de televisió Star Trek, és una civilització d'humanoides que combinen el sintètic amb l'orgànic, el que els dóna millors capacitats mentals i físiques. Les ments de tots els Borg estan connectades per implants corticals a un rusc, una ment col·lectiva, controlada per la Reina Borg, qui és capaç de suplantar les identitats individuals i els sentiments personals dels seus súbdits, pel plaer que causa l'alliberament de l'ego a través de neurotransmissors psicotròpics que els obre les ments al transpersonal, sent la reina Borg la dominant l'àmbit transpersonal. Això els converteix en drones; el que pensa una Borg ho comparteix amb tots els Borg del rusc. Gràcies a això, si un Borg mor, un altre el reemplaça amb el coneixement del Borg anterior, i pot acabar una tasca sense necessitat de començar de nou. Els Borg tenen com a objectiu primordial assimilar (transformar éssers vius a Borg) per "millorar la qualitat de la vida en l'univers" i assolir la seva pròpia perfecció a través de la incorporació de les característiques de les espècies assimilades. Amb aquesta finalitat, viatgen per la galàxia assimilant altres espècies i la seva tecnologia, forçant als individus capturats a unir-se contra la seva voluntat al control del rusc, injectant-nanosondes, que transformen parts del seu cos en parts mecàniques o sintètiques.
Aquesta manera borgana de veure el món ja existeix. Prenguem per exemple els blockchains. Fins a la data per saber si un document és autèntic, necessitem un notari que doni fe. Aquest notari, almenys en teoria, és una persona molt honesta i molt respectada. Si ell diu que és cert, llavors podrem creure-ho. És un JO notarial. Amb el blockchain, tenim un Excel en línia compartit amb tots, i en el qual no es pot canviar la informació si la majoria no ho avala. És un col·lectiu Borg. Si el notari es mor ja no hi ha ningú per atestar la veracitat. Si un membre del blockchain es mor, tot i així, el sistema continua, i el membre és fàcilment reemplaçat.
De tot l'anterior, el que probablement més molesta és la idea de la intrusió en la vida privada de cada un: no vull que tothom sàpiga amb qui passi la nit d'ahir i el que vaig fer o no. No obstant això, són coses diferents, encara que s'assemblen. Pomes i peres. En efecte, si per exemple tinc una relació sexual, l'Apple Watch mesura la meva pressió sanguínia, però no registra amb qui estic i per què. Una altra és la situació que passa amb Alexa, la intel·ligència artificial d'Amazon, que situada a la casa pot, sense que el usurari ho sàpiga, gravar veu i imatges. En aquest cas, estem en presència d'una intrusió de la vida privada, el que no es pot tolerar. En altres paraules, no es tracta de ser Borg sense individualitat i vida privada, sinó proveïdors de dades anonimitzades per al GPU.
Finalment, assenyalem que per exemple el GPU ja existeix des de fa desenes d'anys ... i es diu INEGI. No responem cada x anys a les seves preguntes? I per què vam contestar? Perquè estem convençuts que les dades són anònimes. L'INEGI em pregunta si sóc gai: en l'informe final de l'INEGI no surt si JO contesto si o no; només surt que un X% de la població és gai. Llavors, ¿quina és la diferència amb l'Apple Watch? Doncs cap.
Ja és temps de posar un fre al JO, i integrar-nos en el col·lectiu. El col·lectiu no és la fi de l'individu, sinó l'addició de totes les individualitats per formar un col·lectiu, que al seu torn protegeix i té cura de l'individu.
. el postulant del dataisme.
Cent anys enrere no se'n sabia res del Dataisme, ni tan sols s'albirava, pero si hi havia el Dadaisme i dins d'ell un personatge fascinant: La Baronesa Elsa von Freytag-Loringhoven.
A aquest divulgació s'oposa el dret humà a la privacitat. No vull que Apple sàpiga quina és la meva pressió sanguínia quan estic corrent pel matí. Però, Apple realment es preocupa per aquesta dada meva? La resposta és no. Apple s'interessa només en el mer fet de la dada, que en conjunt amb les dades dels altres usuaris de l'Apple Watch li permet saber que quan la gent corre, la pressió sanguínia s'eleva. I aquesta dada final al seu torn serveix per identificar problemes de salut i les seves solucions.
En l'actualitat, tota la nostra cultura és egocèntrica; el Jo i el JO. Jo tinc drets humans; jo tinc el dret a no divulgar les meves dades. No obstant això, la veritat és que ningú està interessat en el teu JO; el que avui compta són les dades. I les dades no serveixen si no es comparteixen; si no són processades; i per tant no hi ha conclusions d'aquest procés. Conclusions que, però, podrien permetre l'avanç de la ciència, i del benestar de la humanitat.
Ara bé, molts consideren aquest dataisme, segons l'expressió de Harari en el seu Homo Deus, com una religió. Déu és el Gran Procés Únic (GPU) i nosaltres els seus servents. Però tal visió és falsa, perquè justament es basa en la mentida que tenim drets innats. Quan formategem un disc dur, tenim la lliure decisió d'instal·lar un tallafocs per evitar intrusions de fora, o no instal·lar-lo i compartir el disc amb els altres, en el GPU, amb el risc de ser víctima d'un virus o de qualsevol altre atac cibernètic. El mateix s'aplica a la humanitat. ¿Continuem amb el nostre tallafocs anomenat drets humans basat en la individualitat, o compartim amb la col·lectivitat mitjançant l'il·limitat flux de dades? Els defensors del dataisme en general es basen en un argument senzill: si no tens res a amagar, per què tens por que es faci pública la teva informació? En el personal, ho diria d'una altra manera: ¿realment creus que en el GPU, on hi ha milions i bilions d'informació a algú li importi que Pere X, nascut el x, vivint al carrer x, va menjar ahir espaguetis? No ho crec, almenys que siguis una estrella de cinema o una celebrity. I tot i així, ¿que li importa a l'estrella que se sàpiga tal dada? És clar, el contra-argument és que l'estrella no necessàriament vol que tothom sàpiga que té hepatitis, i tal informació a més pugui perjudicar la seva carrera. No obstant això, la solució és bastant simple: és només qüestió de anonimitzar les dades, ja que són els que compten, no l'individu que les proveeix. En altres paraules, l'accent no ha d'estar en la no-divulgació de les dades personals, sinó en l'anonimització d'aquestes dades, el que tècnicament és totalment factible. Així es respectarà la llibertat de la dada a fluir al GPU, i viceversa la persona està protegida contra qualsevol intrusió en la seva esfera privada.
És per tradició oposar la formiga a l'home: el col·lectiu sense individualitat, en contra de l'individu que viu en col·lectivitat. El GPU aniquilarà la individualitat? Doncs depèn. Si la individualitat és innata, la resposta serà afirmativa. Però és fals. Prova és que els països asiàtics com la Xina viuen com a col·lectivitat, mentre que l'Occident celebra la individualitat. Vol dir, la individualitat és adquirida, no innata. No existeix un dret inherent a la persona per ser un individualista. Ho serà si així l'educació i la cultura ho disposen. Un clar exemple existeix en matèria de propietat intel·lectual. El copyright és el dret de l'individu sobre la seva creació en contra de la col·lectivitat; el "copyleft" del 'Creative Commons' considera les creacions com a part del domini públic, i no com un dret reservat.
No obstant això, em poden objectar una visió apocalíptica del futur; un futur que anomeno "borgà": els Borg de la sèrie de televisió Star Trek, és una civilització d'humanoides que combinen el sintètic amb l'orgànic, el que els dóna millors capacitats mentals i físiques. Les ments de tots els Borg estan connectades per implants corticals a un rusc, una ment col·lectiva, controlada per la Reina Borg, qui és capaç de suplantar les identitats individuals i els sentiments personals dels seus súbdits, pel plaer que causa l'alliberament de l'ego a través de neurotransmissors psicotròpics que els obre les ments al transpersonal, sent la reina Borg la dominant l'àmbit transpersonal. Això els converteix en drones; el que pensa una Borg ho comparteix amb tots els Borg del rusc. Gràcies a això, si un Borg mor, un altre el reemplaça amb el coneixement del Borg anterior, i pot acabar una tasca sense necessitat de començar de nou. Els Borg tenen com a objectiu primordial assimilar (transformar éssers vius a Borg) per "millorar la qualitat de la vida en l'univers" i assolir la seva pròpia perfecció a través de la incorporació de les característiques de les espècies assimilades. Amb aquesta finalitat, viatgen per la galàxia assimilant altres espècies i la seva tecnologia, forçant als individus capturats a unir-se contra la seva voluntat al control del rusc, injectant-nanosondes, que transformen parts del seu cos en parts mecàniques o sintètiques.
Aquesta manera borgana de veure el món ja existeix. Prenguem per exemple els blockchains. Fins a la data per saber si un document és autèntic, necessitem un notari que doni fe. Aquest notari, almenys en teoria, és una persona molt honesta i molt respectada. Si ell diu que és cert, llavors podrem creure-ho. És un JO notarial. Amb el blockchain, tenim un Excel en línia compartit amb tots, i en el qual no es pot canviar la informació si la majoria no ho avala. És un col·lectiu Borg. Si el notari es mor ja no hi ha ningú per atestar la veracitat. Si un membre del blockchain es mor, tot i així, el sistema continua, i el membre és fàcilment reemplaçat.
De tot l'anterior, el que probablement més molesta és la idea de la intrusió en la vida privada de cada un: no vull que tothom sàpiga amb qui passi la nit d'ahir i el que vaig fer o no. No obstant això, són coses diferents, encara que s'assemblen. Pomes i peres. En efecte, si per exemple tinc una relació sexual, l'Apple Watch mesura la meva pressió sanguínia, però no registra amb qui estic i per què. Una altra és la situació que passa amb Alexa, la intel·ligència artificial d'Amazon, que situada a la casa pot, sense que el usurari ho sàpiga, gravar veu i imatges. En aquest cas, estem en presència d'una intrusió de la vida privada, el que no es pot tolerar. En altres paraules, no es tracta de ser Borg sense individualitat i vida privada, sinó proveïdors de dades anonimitzades per al GPU.
Finalment, assenyalem que per exemple el GPU ja existeix des de fa desenes d'anys ... i es diu INEGI. No responem cada x anys a les seves preguntes? I per què vam contestar? Perquè estem convençuts que les dades són anònimes. L'INEGI em pregunta si sóc gai: en l'informe final de l'INEGI no surt si JO contesto si o no; només surt que un X% de la població és gai. Llavors, ¿quina és la diferència amb l'Apple Watch? Doncs cap.
Ja és temps de posar un fre al JO, i integrar-nos en el col·lectiu. El col·lectiu no és la fi de l'individu, sinó l'addició de totes les individualitats per formar un col·lectiu, que al seu torn protegeix i té cura de l'individu.
. el postulant del dataisme.
Cent anys enrere no se'n sabia res del Dataisme, ni tan sols s'albirava, pero si hi havia el Dadaisme i dins d'ell un personatge fascinant: La Baronesa Elsa von Freytag-Loringhoven.
Yo tampoco sabía nada del dataísmo.
ResponEliminasalut