I cada deu anys tornem al mateix. Per a alguns aquesta mitjanit comença la tercera dècada de el tercer mil·lenni, per a altres això no passarà fins d'aquí a un any, l'1 de gener de 2021. Però, qui té raó? Doncs com tantes altres coses en aquest vida i contestant a la gallega: depèn.
En primer lloc cal tenir en compte que quan expliquem un conjunt -dóna igual del que sigui-, mai comencem pel zero i ho fem sempre per l'1. Aquest simple però poderós argument sembla que dóna la raó, per si només, a aquells que esgrimeixen que les dècades comencen amb els anys que acaben en 1 i acaben amb aquells en què el zero és el seu últim dígit. És la forma natural que tenim tots de comptar de l'un al deu.
En el cas dels anys, a més, no va existir mai un any zero, entre altres coses perquè, quan a mitjans del segle VI el monjo escita Dionís l'Exigu va rebre l'encàrrec del papa Joan I d'elaborar un calendari que partís del naixement de Crist, aquest número, literalment no existia com a tal, ja que els erudits d'aquesta època feien servir la numeració romana, en la qual no existia el zero. Així que el primer any després del naixement de Jesús va ser l'1 després de Crist, quan hauria -diuen alguns- haver estat el 0-, i d'aquesta manera, la primera dècada va ser la que va transcórrer entre l'any 1 d.C. fins a finals de l'any 10 d.C.
Un error que hem arrossegat durant 1.500 anys i a què s'agafen els que defensen que les dècades comencen els anys acabats en zero i acaben els acabats en 9. De fet, quan comptem l'edat de les persones no vam començar amb l'1, i fins que no han transcorregut dotze mesos des del naixement no diem que aquest nadó té un any, i sembla que aquesta pràctica sociocultural s'hauria traslladat a el fet de comptar dècades, segles i mil·lennis.
Però és que a més, ens agraden els números rodons i la coses regulars i per això preferim entendre que una dècada és aquella que comprèn tots els anys que mantenen en comú tots els dígits excepte el de les unitats. D'aquesta manera, la dècada el 2010 començaria aquest any i acabaria al 2019.
És clar que per sortir de dubtes, una altra de les coses que podem fer és anar al diccionari i veure quina definició dóna per dècada. Aquests dies, des de la Fundéu s'han afegit a l'debat -per no dir-polèmica estèril- i Javier Lascuráin -el seu coordinador general- ha escrit un article a l'respecte.
Dècada té dues accepcions. La primera és "període de deu anys referit a les desenes de segle". Aquesta definició donaria la raó als que defensen que per al començament de la propera dècada encara falta un any. Encara queda més clar si a més acudim a el Diccionari panhispánic de dubtes, que diu que la paraula dècada es refereix "a les deu dècades de cada segle, cadascuna d'elles comença en un any acabat en 1 i acaba en un any acabat en 0".
Però com afegeix Lascuráin el mateix diccionari diu "que dècada pot emprar-se també amb el significat més general de decenni, és a dir, 'període de deu anys consecutius compresos entre dos anys qualssevol'". D'aquesta manera, cada any comença una dècada o decenni, a gust del consumidor.
Això sí, convé fer-ho amb encert i mesura i no cometre errors de càlcul, com parlar -per exemple- de la dècada de 2005 a 2015, ja que el segur que no hi són les dècades ni els decennis de 11 anys. Compteu amb els dits, si cal, i comprovareu que entre aquestes dues dates no van transcórrer deu anys, sinó onze. - lavanguardia.com
La culpa doncs, és del zero, o de Dionís l'Exigu, encara que si us hi fixeu quan parlem de décades diem els anys 20, els 60s, 80s, etc. Per tant a la pràctica o en l'ùs habitual que en fem per mesurar époques, el 2020 inaugura un nou deceni. Bon any nou!
En primer lloc cal tenir en compte que quan expliquem un conjunt -dóna igual del que sigui-, mai comencem pel zero i ho fem sempre per l'1. Aquest simple però poderós argument sembla que dóna la raó, per si només, a aquells que esgrimeixen que les dècades comencen amb els anys que acaben en 1 i acaben amb aquells en què el zero és el seu últim dígit. És la forma natural que tenim tots de comptar de l'un al deu.
En el cas dels anys, a més, no va existir mai un any zero, entre altres coses perquè, quan a mitjans del segle VI el monjo escita Dionís l'Exigu va rebre l'encàrrec del papa Joan I d'elaborar un calendari que partís del naixement de Crist, aquest número, literalment no existia com a tal, ja que els erudits d'aquesta època feien servir la numeració romana, en la qual no existia el zero. Així que el primer any després del naixement de Jesús va ser l'1 després de Crist, quan hauria -diuen alguns- haver estat el 0-, i d'aquesta manera, la primera dècada va ser la que va transcórrer entre l'any 1 d.C. fins a finals de l'any 10 d.C.
Un error que hem arrossegat durant 1.500 anys i a què s'agafen els que defensen que les dècades comencen els anys acabats en zero i acaben els acabats en 9. De fet, quan comptem l'edat de les persones no vam començar amb l'1, i fins que no han transcorregut dotze mesos des del naixement no diem que aquest nadó té un any, i sembla que aquesta pràctica sociocultural s'hauria traslladat a el fet de comptar dècades, segles i mil·lennis.
Però és que a més, ens agraden els números rodons i la coses regulars i per això preferim entendre que una dècada és aquella que comprèn tots els anys que mantenen en comú tots els dígits excepte el de les unitats. D'aquesta manera, la dècada el 2010 començaria aquest any i acabaria al 2019.
És clar que per sortir de dubtes, una altra de les coses que podem fer és anar al diccionari i veure quina definició dóna per dècada. Aquests dies, des de la Fundéu s'han afegit a l'debat -per no dir-polèmica estèril- i Javier Lascuráin -el seu coordinador general- ha escrit un article a l'respecte.
Dècada té dues accepcions. La primera és "període de deu anys referit a les desenes de segle". Aquesta definició donaria la raó als que defensen que per al començament de la propera dècada encara falta un any. Encara queda més clar si a més acudim a el Diccionari panhispánic de dubtes, que diu que la paraula dècada es refereix "a les deu dècades de cada segle, cadascuna d'elles comença en un any acabat en 1 i acaba en un any acabat en 0".
Però com afegeix Lascuráin el mateix diccionari diu "que dècada pot emprar-se també amb el significat més general de decenni, és a dir, 'període de deu anys consecutius compresos entre dos anys qualssevol'". D'aquesta manera, cada any comença una dècada o decenni, a gust del consumidor.
Això sí, convé fer-ho amb encert i mesura i no cometre errors de càlcul, com parlar -per exemple- de la dècada de 2005 a 2015, ja que el segur que no hi són les dècades ni els decennis de 11 anys. Compteu amb els dits, si cal, i comprovareu que entre aquestes dues dates no van transcórrer deu anys, sinó onze. - lavanguardia.com
La culpa doncs, és del zero, o de Dionís l'Exigu, encara que si us hi fixeu quan parlem de décades diem els anys 20, els 60s, 80s, etc. Per tant a la pràctica o en l'ùs habitual que en fem per mesurar époques, el 2020 inaugura un nou deceni. Bon any nou!
Buen año ¡
ResponEliminaSalut
Salut, Miquel...
Elimina