"Des que la societat es va constituir, els que van pretendre sostreure's a ella van ser perseguits o escarnits. Se us perdona tot, per tal que tingueu un ofici, un subtítol sota el vostre nom, un segell sobre el vostre no res. Ningú té l'audàcia de cridar: «No vull fer res!»; s'és més indulgent amb un assassí que amb un esperit alliberat dels actes. Multiplicant les possibilitats de sotmetre's, abdicant de la seva llibertat, matant en si mateix el vagabund, així és com l'home ha refinat la seva esclavitud i s'ha enfeudat als fantasmes. Fins i tot els seus menyspreus i rebel·lions, no els ha conreat més que per ser dominat per ells, servent com és de les seves actituds, dels seus gestos i dels seus humors. Sortit de les cavernes, guarda d'elles la superstició; era el seu presoner, s'ha convertit en el seu arquitecte. Perpetua la seva condició primitiva amb major invenció i subtilesa; però en el fons, augmentant o disminuint la seva caricatura, es plagia desvergonyidament. Xerraire mogut per fils, les seves contorsions, les seves ganyotes, encara enganyen..." - E. M. Cioran - Breviari de podridura.
És ben cert que, encertat o no, el pensament de Cioran era l'antítesi del transhumanisme.
És ben cert que, encertat o no, el pensament de Cioran era l'antítesi del transhumanisme.
Tags:
-@ ÚLTIMS ESCRITS
Algo de espíritu anarquista si que lleva.
salut
Si Miquel, es una suna de acracia y acrasia.
Quan jo era joveneta el pitjor que podia ser un home -o una dona, en el seu camp- era 'gandul'. Els adults fem una cosa així amb el jovent, avui 's'han de fer coses', 's'ha d'estudiar'... Quan em vaig jubilar molts consells eren 'fes coses, no et quedis a casa davant de la tele...' i d'altres bestieses semblants. Fent coses, certament, s'oblida, com manifesta Tolstoi en algun lloc de Guerra i Pau, pel que fa a les festes i trobades de la gent d'upa del seu tros, que la vida 'passa'
També està mal vist ser dropo, encara que aixó està reservat als sindicalistes.
Nunca he deseado rechazar mis piernas y convertirme en árbol inmóvil. Por eso me atrae la condición de nómada de alguno de vosotros (muy pocos), vuestro vagabundeo.
il dolce far niente, que suele ser hacer muchas pequeñas cosas.
O el sano ejercicio de la meditación. Respirar sin pensar. ¿Sabrías hacerlo? Es una pasada.
No lo he probado, no lo descarto, aunque lo que no se debe hacer es pensar sin respirar.