Un dels problemes de la nostra societat plena d'eufemismes o conceptes anglosaxons per definir les professions del personal, és que en el món laboral, ha desaparegut la figura de l'aprenent, substituida per la d'emprenedor que encara que sigui agafat pels pels, en certa manera ve a ser el mateix, car els dos comencen la seva aventura laboral encara que en diferents nivells. De fet un emprenedor és un empresari o l'amo d'un petit negoci, encara que ara s'en diguin Startups, Apps, unicorns, etc, clar que, com vivim en Smart Cities tos els noms es veu que han de ser en anglés. En canvi, el nom d'emprenedor, estranyament és en català, car lo normal seria fos en anglés i més pompós. Però com deia al començament, estem en el meravellós món dels eufemismes, on l'encarregat del reparto, ara és el cap de logística, o el kefe de personal el cap de recursos humans, i d'una dictadura se'n diu democràcia plena.
Es manté encara la figura del becari que ara em sembla en diuen estudiant en pràctiques, o stagier, però aquesta figura és diferent de l'aprenent, car el becari el que fa es posar en pràctica el que està estudiant, igual que els metges en pràctiques dels hospitals.
El que ha succeit és que sense la figura de l'aprenent no hi ha oficis, uns oficis que s'han perdut per sempre, no hi ha fusters, lampistes, llauners, torners, fresadors delineants, paletes, mecànics, etc.
Quan dic ofici, em vinc a referir a gent que coneix i domina bé el seu ofici, i aixó era possible amb la figura de l'aprenent. A més aquesta figura portaba incorporat el concepte de ser Empresa, de sentir-se Empresa, recollint l'experiència dels més grans que eren els qui li ensenyaven el seu ofici. Clar que actualment, l'experiència i el coneixement han estat superats pels nadius digitals enfront dels nadius analògics, i aixó possiblement hagi estat el motiu de la desaparició de l'aprenent.
Tambè ha desaparegut la figura del 'manetes', que reparaba el que fes falta de la llar i on n'hi havia un a quasi totes les families. El manetes, encara que fos amb un filferro o un escuradents ho reparava tot, tot i tot, i era en certa manera el portant-veu d'una manera d'entendre la vida, d'aprofitar els recursos propis. Per a ell, el que era important era mentalitzar-se de que tot es podia reparar, reciclar, com fan encara a dia d'avui els països del tercer món menys desenvolupats; ho he vist a Cuba o al Marroc, allí tot s'aprofita i no és llença res.
Tambè ha desaparegut la figura del 'manetes', que reparaba el que fes falta de la llar i on n'hi havia un a quasi totes les families. El manetes, encara que fos amb un filferro o un escuradents ho reparava tot, tot i tot, i era en certa manera el portant-veu d'una manera d'entendre la vida, d'aprofitar els recursos propis. Per a ell, el que era important era mentalitzar-se de que tot es podia reparar, reciclar, com fan encara a dia d'avui els països del tercer món menys desenvolupats; ho he vist a Cuba o al Marroc, allí tot s'aprofita i no és llença res.
Cert és, que abans el món laboral erfa molt diferent. En el cas del meu pare, com molts de la seva época, va treballar tota la vida a la mateixa Empresa, en aquest cas una empresa d'olis, dels 14 anys als 67, i vulguis que no, el rendiment laboral és molt superior, la Empresa en certa manera es teva, sempre sota la protecció i supervisió de l'Amo, perquè abans hi havia l'Amo com a concepte, en comptes de emprenedors o empresaris.
La desaparició dels oficis i la maleïda obsolescència dels estris, fa que no es repari res quan s'espatlla, simplement és canvia, o com a molt hi ha algú que substitueix una peça per una altra, per cert, a un cost estratosfèric. En un altre ordes de coses, et pots comprar uns pantalons per 6 euros i te'n poden cobrar 8 per escurçar-los, perquè a casa ja no es cus ni hi ha una màquina de cosir.
No sé en aquest sentit si anem a millor o a pitjor, però la pèrdua dels oficis, la trobarem o ja l'estem trobant a faltar, només ens en queda un d'ofici, cada vegada més feixuc, l'ofici de viure, sense manual d'instruccions i per tant molt dificil d'aprendre.
Bien expuesto.
ResponEliminaEs a grandes rasgos tal como lo expones. La pérdida de oficios viene también por la pérdida de identidad del "pequeño empresario". de tal manera que no hay aprendices de "fontanería" porque no hay empresario de "aquí" (ojo al matiz) que ponga una lampistería.
En otro órden de cosas vemos que si se abre una tienda (que necesite de un "mano obra" o un aprendiz al uso) como puede ser peluquería de "caballeros", fontanería, electricidad, lampistería y afines, siempre lo hacen los emigrantes. Así, las peluquerías son casi todas regentadas por hindues o pakistanies, los paletas casi todos son o marroquies o eslavos; los lampistas nos vienen de América del Sur y los electricistas simepre son de fuera, no se de donde , pero no son "de la tierra".
Creo que a los nuestros, a diferencia de nuestros antecesores, no les agrada la palabra oficio, y que prefieren la de emprendedores. La primera da sensación de poco empaque, mientras que la segunda parece como si se encumbrara a ser uno igual que el Amancio Ortega.
Es lo que hay y a ello volverán, porque no queda más remedio, o sea, es irremediable, dado que nos hemos comido casi todos los recursos.
salut
Fabiá Estapé, deia que les carreres universitaries del futur, serien lampista, manyà o fuster. També deia que no hi ha res més covard que un milió de pessetes.
ResponEliminaMe gusta mucho tu escrito, quizá demasiado, sin embargo creo que has pasado una cosa por alto. Todos los oficios, incluido el mío, se aprenden estudiando (no necesariamente recibiendo clases), pero se ejercen pensando. Puede que sea solo el envoltorio lo que ha cambiado.
ResponEliminaHa cambiado el envoltorio y los tiempos, fíjate que cuando la gente tenia un Seat 600 las reparaciones se las hacia el propio usuario, porqué era un motor muy sencillo, en cambio ahora ya no hacen falta mecánicos expertos, sólo hay que substituir piezas. Eso aplícalo a cualquier electrodoméstico y el resultado es el mismo.
ResponEliminaAcabo de mirar fotos del Seat 600, et voilà, tiene un aire al Smart que utilizo. No gasta nada y jamas se estropea. El mejor coche del mundo.
EliminaAún circulan algunos de coleccionista, si vieras el motor era muy pequeño, fué un automóvil que cumplió su función en su momento en que los trab ajadores no tenian coche, los primeros costaban 60.000 pesetas y tardaban un año en entregarlos.
ResponElimina