EL DANUBI ÉS BLAU

Un no és molt de rituals, encara que alguns venen gairebé imposats, i, sia per mandra o per convicció es segueixen. Aquest seria el cas del concert del 31 de desembre a la nit de Viena que des fa anys i panys TVE1 ens ofereix cada primer dia de l'any a un quart de dotze. En altres temps, després venien els salts d'esquí des de Garmisch Parterkischern a la 2 de TVE, pero ja fa tres anys que han perdut o renunciat a retransmetre'ls, crec que els fan a Teledeporte,
.

Tota aquesta previa, m'ha allunyat del tema inicial amb el que he començat l'escrit, el Concert anual de la nit del 31 de desembre de la Filarmónica de Viena, des d'aquell lloc tan kitsch, autèntic monument al mal gust, que fins i tot estic segur que Gaudí rebutjaria, com és la Sala Dorada de la Musikverein de Viena, on aquest any el concert el dirigirà el director letó Andris Nelsons,

Penso cada any quan veig la Filarmónica de Viena, en la variada gamma de persones que hi ha dins una orquestra, gent en principi culta i disciplinada, que sota les ordres d'un director, executen una rere l'altra les partitures que aquest ha escollit, amb una extraordinaria i alhora mecànica precisió.

Músics, que tambè són persones, amb els seus problemes, les seves deries i les seves preocupacions, però a la que s'asseuen a la seva cadira i el director aixeca la batuta, tots aquests problemes s'ajornen i només queda la música que sona, i sona molt bé. I és que només la música pot crear una complicitat indestructible entre els éssers, i, dins la música i d'aquest concert que veiem el primer dia de l'any, un clàssic dins els clàssics: el Danubi blau primer i la marxa Radetzky després.
A vegades les apreciacions o valoracions d'un director d'orquestra poden estar influïdes per un estat d'ànim determinat o la percepció que hom té vers aquest, però de tots els Danubi blau que he escoltat, per a mi, el millor va ser el dirigit per Zubin Mehta, el 31 de desembre de 2015, del què, per cert, no he estat capaç de trobar el video.