La primera vegada que en vaig saber de Twitter, va ser a la Catosfera Literaria de Granollers de 2007, que va organitzar Marc Vidal, i en deien en aquells temps microblogging.  Era una novetat, i feia patxoca veure com la gent des de casa seva o del mateix centre Roca Umbert de Granollers, des del mòbil o l'ordinador escrivia comentaris breus sobre l'acte, que es publicaven a l'instant en unes pantalles.
Aquesta era la idea inicial de microblogging quan va sortir, per escriure-hi pensaments, aforismes, contes curts i similars, o sia, bàsicament dedicat a finalitats literaries o del pensament, però és obvi com ha acabat degenerant en un enorme safareig on desbarrar i ballestrejar, apte nomès per hiperventilats. No li vaig saber veure la seva utilitat en aquell moment, de fet va tardar gairebé quatre anys a popularitzar-se, però des d'aleshores és ja un fet, un fet molt diferent del que va estar dissenyat. 
Ara que hi he tornat a treure el nas, veig que hi ha gent que parla de migrar a #Mastodon, més que res perquè és queixen que Twitter censura comptes, una mica en la línia de pasar de Whatsapp a Telegram, encara que en aquest cas és per seguretat, de fet, suposo que Mastodon a la que comenci a tenir volum de personal, tambè acabarà censurant comptes com ho fa twitter. Veure'm, tenim tot un any perdavant per veure si Mastodon només creix temporalment o es multiplica.