"Encara no ha estat investit Sánchez i ja s'ha trencat Espanya, la sobirania nacional ha estat traïda, s'han enfonsat els mercats i les nenes ja no volen ser princeses; no sé amb què ens van a fer por en el que queda de legislatura."

El cop ha estat demolidor. Un flagrant atemptat contra els drets humans com ho va ser en el seu moment detenir Augusto Pinochet a les vigílies del seu aniversari, com valentament va denunciar el seu fill amb els ulls inundats de llàgrimes. La notícia es va confirmar just en el cap d'any, quan només hauria de ocupar-nos la capital qüestió del vestit de Cristina Pedroche; confirmant una vegada més que, a Espanya, l'era del destape encara no ha acabat. Serà durant els mateixos dies dels Reis Mags que el govern 'rojosatánico' tirarà endavant. Només ens faltava això després d'aquella cavalcada de reis que mai li perdonarem a Manuela Carmena.
El "comando dels veritables espanyols" creia tenir atrapat sense sortida per fi a l'astut Pedro Sánchez amb l'assumpte de Bolívia; una baralla de veïns que va resultar ser, en realitat, una complexa trama de narcotràfic i assessories que involucra el Chapo, al Papa, a Nicolás Maduro, a ETA i a Pablo Escobar, que no el va matar la DEA, sinó que vivia camuflat de xofer de matrimoni Montero-Iglesias. L'insubornable Eduardo Inda, el Robin d'aquest Batman de la veritat que és el comissari Villarejo, havia clavat el cop definitiu al traïdor desvetllant les identitats de les quatre màquines de matar entrenades en la Guàrdia Civil i enviats pel govern Sánchez per no deixar testimonis. Era qüestió de temps que els "poders de l'Estat" fessin la seva part.

Però el mal no descansa. Mai deixa en pau a Espanya entre el silenci covard dels veritables socialistes, igual de còmplices que aquells alemanys que fingien no veure l'horror nazi, com oportunament ha recordat una altra veritable espanyola: Rosa Díaz. El 'rojosatanismo' s'ha aliat amb l'independentisme mentre els veritables espanyols anaven distrets amb el puto vestit de la Pedroche. Hi haurà govern i Pedro Sánchez serà president. Està tan confirmat que finsi tot a Miguel Ángel Revilla li ha començat a fer mal Espanya.

A les vista de les melodramàtiques reaccions del mateix Cap d'Any, un s'imagina a la directiva de la CEOE agafant un autobús a Lisboa amb prou feines unes maletes i un grapat de joies familiars per malvendre i anar tirant. Als pares amb nens a la concertada amagant els crucifixos i les cadenes de la primera comunió a la cisterna del vàter. A Santiago Abascal escapant a la nit amb els seus fills armat amb una escopeta, com Rick Grames en Walking Dead. Als homes en general veient d'una tirada les tres temporades de Miss Maisel per camuflar-se entre elles. A Núñez Feijóo pintant-se la cara de blau i cridant Llibertat al Braveheart des de dalt de Piedrafita, mentre milers de gallecs correm a amagar els grelos i els percebes abans que vinguin els soldats de l'usurpador a robarnos per donar-los als catalans.

Encara no ha estat investit Sánchez i ja s'ha trencat Espanya, la sobirania nacional ha estat traïda, s'han enfonsat els mercats i les nenes ja no volen ser princeses. No sé amb què ens van a espantar durant el que quedi de legislatura. Els guionistes han gastat ja tot l'arsenal de catàstrofes i traïcions únicament en la ultima nit de l'any. Ja només podem morir tots.
Algun dia els explicarem als nostres néts que fa molt, molt de temps, en una galàxia molt, molt llunyana, als governs se'ls concedien cent dies de gràcia abans de començar a espellar-los. I ens miraran amb sorpresa perquè ells només hauran conegut aquest temps on els governs prenen possessió demanant cent anys de perdó. - ANTÓN  LOSADA - eldiario.es