ÚLTIMS ESCRITS

8/recent/ticker-posts

MORT D'UN ESCRIPTOR


En aquesta saturació de notícies que rebem cada dia, n'hi ha algunes que et sacsegen l'ànima, perquè costen d'entendre i fins i tot de comprendre. ¿Com pot un fill matar el seu pare?, que ha fallat en la cadena del desenvolupament vital d'aquest assassí?, per ventura algun animal fill mataria a l'animal pare?, Qui va fracassar?, el pare o el fill, o potser tots dos, i el resultat és terrible; matar per matar sense motiu real o aparent, i el que és pitjor, sense penediment. Això és l'home, i de vegades la dona, només a vegades.

L'home que va morir ahir a Sevilla apunyalat presumptament pel seu fill, que va ser detingut per la Policia Nacional, era l'escriptor Antonio Perejil Delay, de 66 anys, natural de Nerva (Huelva) i resident a la localitat sevillana de Gerena. Fonts policials van informar a Efe que el presumpte autor dels fets respon a les inicials J.P.S., té 28 anys, és natural de Gerena i tenia una ordre d'allunyament respecte als seus progenitors per agressió.
Al voltant de les sis de la tarda d'ahir els serveis d'emergència van rebre una trucada que alertava de la mort violenta d'un home en un pis del carrer 'Niña de la Alfalfa', al barri de la Macarena. Una patrulla de la Policia Nacional es va dirigir a l'habitatge i va trobar el cadàver, amb al menys una punyalada al pit. El fill de la víctima va ser detingut poc després a l'avinguda de San Lázaro, a uns 200 metres de el lloc de el crim.
El mort, Antonio Perejil Delay era escriptor i de a més va treballar a la mina d'Aznalcóllar (Sevilla), fins que va ser prejubilat, i s'havia establert al municipi sevillà on va néixer el seu fill i mantenia de forma paral·lela la seva activitat literària. Les fonts han informat que el presumpte assassí es guanyava la vida com aparcacotxes al seu barri i que tenia una ordre d'allunyament respecte als seus pares per agressions anteriors. - huffpost.es

Publica un comentari a l'entrada

6 Comentaris

  1. Qué complicado es este mundo, Francesc, esta vida, esta historia, este acontecer, este todo. Qué amargura la vida de los padres antes, durante y ahora...Y después no se sabe. Y luego nos dice felices pascuas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. y la sensación de no lo sabemos todo, este hombre ha muerto dos veces, como padre y como escritor.

      Elimina
  2. jamás sabremos lo que le pasaba por la cabeza al asesino. Al padre si sabemos lo que le pasaría por la cabeza, al padre si; la angustia de saber que tenía un hijo que no ejercía como tal.
    Duro de digerir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser la noticia afecta més als que som pares, no ho sé Miquel, però és terrible, o potser m'ha sobtat. Difícil de païr, si, molt difícil.

      Elimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina