El 25è Barnasants arrenca aquest divendres amb el concert inaugural dedicat a Ovidi Montllor a les Cotxeres de Sants. El directe d’homenatge que porta per títol ‘Ovidi 25. No se’n va és qui torna’ estarà interpretat pel col·lectiu Ovidi5 format per David Caño, veu; David Fernández, veu i guitarra; Borja Penalba, veu i guitarra, i Mireia Vives, veu. Fernández ha explicat que el concert és “un repàs impossible de tot el que significa l’Ovidi en la seva triple vessant, com diria ell, d’artista, cantant i pallasso, i uneix música, poesia i reflexions”. 
Serà un dia que durarà anys, Ovidi. Amb tu sempre anem tard, per això no passa res si ens avancem un més i escaig als 25 anys de la teva absència.
.
"Tu ja ho sabies Ovidi, que és aquest país nostre injust, gasiu i oblidadís amb els seus artistes. A França sense anar gaire lluny, no fa massa es va acomiadar Charles Aznavour, als 84 anys, i Henry Salvador va gravar discs i va actuar fa un parell d'anys al Grec, i no va seguir perquè ens va deixar, que sino encara continuaria. I Tom Jones actua permanentment a un Casino a Las Vegas als seixanta i molts anys. Només son tres exemples però en podria afegir molts més, una munió.
He recordat la primera vegada que et vaig escoltar en directe ja fa una pila d'anys a la Faràndula. No en sabia massa de tu i si molt d'en Serrat a qui realment era a qui anava a veure. A la primera part vares actuar tú, i a la segona el "nano". I em vaig enamorar de l'Ovidi i de Teresa, tenia Brassens davant meu, histriònic, sorneguer, pallasso, dominador de l'escenari, aquella figura més aviat menuda s'aixecava immensa mentre sàviament anava desgranant les cançons sota la savia guitarra de Toti Soler. Embadalit l'hora llarga que vas actuar se'm va passar amb un sospir, acaba de veure a un animal escènic, meravellós, fantàstic, vaig aplaudir-té com no solc fer-ho mai, era la conjunció, la comunió perfecte de la música, la paraula, el mim i l'actor que tú interpretaves sàviament, amb el gest exacte en cada moment i aquell somriure sorneguer i tan especial que tenies.

Després..., després a la segona part va sortir en Juanito i em va semblar molt petit i escadusser al costat del que acabava de veure i escoltar, una altra cosa, i mira que m'agradava i agrada en Serrat, però l'actuació de l'Ovidi amb Toti Soler a la guitarra em va semblar insuperable. He encapçalat el comentari només amb el teu nom, ja n'hi a prou, hi ha altres Ovidis que potser necessiten del cognom per a ser reconeguts, amb tú no cal, ets l'Ovidi..., el nostre admirat i malaurat Ovidi."
El temps, la vida i tots nosaltres fórem molt injustos amb l'Ovidi, que ens va deixar víctima d'un mal lleig que es deia abans un 10 de Març del 1995, tot i que jo diria que es va deixar morir de pena, ningú li volia gravar les seves cançons i gairebé ningú es recordava d'ell. Els homenatges varen arribar més tard, com gairebé sempre, quan ell ja no hi era. 

Ja se que en vaig parlar l'any passat, però cal recordar Ovidi perquè no caigui en l'oblit que ja va patir en vida, i més en complir-se 25 anys de la seva absència. Us deixo, amb l'Ovidi i el seu homenatge a Teresa, per sempre, d'un dia que durarà anys...


..