El pànic global causat pel coronavirus demostra com cap ­país no es pot sostenir sol i com la interdependència és inevitable en tot el que afecta l'economia, el comerç, les idees i la política. Tanta tecnologia i tants coneixements acumulats poden malbaratar-se per alguna ­cosa aparentment tan senzilla com l'acció del factor humà.
Veure els carrers buits de ciutats amb ­diversos milions d'habitants a la Xina o els que hem vist en localitats italianes del Vè­neto, la Llombardia, la Toscana i Sicília és l'indicador més eloqüent que el futur pugui ser de les màquines però siguin les persones les que determinin l'èxit o ­fracàs, fins i tot el rebuig, dels artefactes que cada dies estan dotats amb noves i espectaculars aplicacions que ens fan més accessibles al coneixement. Si el virus afecta ­Itàlia, era ­inevitable que s'estengués també al nostre país –ahir hi va haver un cas a ­Barcelona– i a Europa sencera.
A la Xina, des de la seva potència tecnològica, se sabia que un metge havia detectat un virus a la ciutat de Wuhan, però el Govern ho va voler ocultar en comptes de buscar el tractament adequat per combatre'l i va començar a expandir-se, va saltar a altres ­ciutats del país, al Japó, Corea, Europa i ­ Orient. Tot va començar per no haver reconegut el virus detectat de forma inci­pient en una part de la Xina.

El fet de no haver-se adonat d’un petit brot víric ha causat un greu trastorn a l'economia xinesa, ha enfonsat les borses, d'arreu del món, s'ha decretat la quarantena per a milers de creueristes atracats forçosament en enclavaments turístics, ha començat a confinar a les seves cases centenars de milers de persones, ha fet baixar el petroli i, sobretot, ha ficat la por al cos al món malgrat que, segons l’ Organització Mundial de la Salut, la grip clàssica pot causar més víctimes que el coronavirus.
En temps en què un mòbil és capaç de resoldre-ho tot a les ciutats intel·ligents que ja funcionen totalment o parcialment en moltes parts del món, es descobreix que la vulnerabilitat humana continua estant present al marge de la intel·ligència artificial o de les extraordinàries prestacions que el progrés ens ofereix. Fins i tot a Estònia, el país més smart del món, el factor humà acaba sent el més determinant per administrar les relacions entre els grans avenços de la humanitat i les necessitats dels homes i dones en cada moment de la història. La persona sempre s'adapta a les conquestes de la ciència. Però cal arreglar sempre les goteres si es vol evitar que acabin enfonsant la teulada d’una casa. Negar-ne l'existència és inútil i perillós. - lavanguardia.cat