Poc després d'haver tornat d'un viatge de negocis a Hong Kong, Beth Emhoff (Gwyeth Paltrow) mor d'una grip o alguna altra mena d'infecció. El seu fill petit mor el mateix dia. El seu marit Mitch (Matt Damon) sembla immune. La infecció mortal es comença a escampar. Mentrestant el periodista autònom Alan Krumwiede (Jude Law) fa servir el seu bloc per narrar els fets a peu de carrer i que la gent ordinària no es deixi enganyar pels governs.
Aquesta seria la línia argumental de la pel·lícula Contagi de Steven Soderbergh, i té molt a veure amb el cas del Covid-19, però Contagi no és una pel·lícula més de virus malignes d'aquelles de diumenge a la tarda a la televisió. A Contagi hi ha un element nou, el blogger que interpreta Jude Law, que no surt en altres pel·lícules del mateix génere. El personatge de Law li serveix a Soderbergh per ensenyar-nos el mal que pot fer la xarxa en casos com el del Coronavirus, en aquest cas a través del blog de Law, cal tenir en compte que al 2011 que és l'any d'estrena de la pel·lícula no hi havia encara el fenòmen youtuber o influencer, instagram tenia un any de vida i Whatsapp dos, tot i que Law ja penjaba els seus vídeos a la xarxa.
I aquí és on entra en acció la paranoia actual pel coronavirus, el virus de la por, inoculat per la saturació d'informació i desinformació de les xarxes, pels tractaments esbojarrats que es poden trobar per no infectar-se, com beure orina de nen petit, la cocaïna, que l'all i la sal prevenien del coronavirus. Circula per internet la llista d'aliments que t'ajudaran a no contraure el coronavirus" en el qual destaquen els cítrics, el gingebre, els ous, l'orenga i els aliments fermentats, però tot aixó és fals..., bestieses. Bestieses que están a l'abast de qualsevol a la xarxa i que hi ha massa gent de bona fe que s'ho creu, potser perquè quan la gent deixa de creure en Déu és capaç de creure en qualsevol cosa.
Quan el brot de la grip A, a Espanya varen morir quasi cinc-centes persones, però no es va produïr l'enrenou actual, ni la gent buidava d'inútils mascaretes les farmàcies, ni buidava supermercats com explicaven aquest matí els d'Antena 3, possiblement perquè de moment, almenys al meu barri que és el meu baròmetre de l'actualitat, aquest apocalipsi encara no s'ha produït, i això és un barri de gent gran, clar, que el meu barri (la Creu Alta), és un microsistema diferent, pero no haver-hi no hi trencament de la societat i fins i tot s'hi poden veure escadusserament llaços grocs. Pero es que el que explicaven a Antena 3 nomès deu passar en la seva malaltissa manera d'informar.
Tot aixó succeeix perquè amb tanta tecnología, amb tanta revolució digital, 5G el sumsum i el corda, hem oblidat la nostra fragilitat com a espècie, i aixó és el millor que ens deixarà el Covid-19, la constancia d'aquesta fragilitat de tota una societat, cura de vanitats i estulticies.

 LA PESTE - Albert Camus (fragment)

 "La mañana del 16 de abril, el doctor Bernard Rieux, al salir de su habitación, tropezó con una rata muerta en medio del rellano de la escalera. En el primer momento no hizo más que apartar hacia un lado el animal y bajar sin preocuparse. Pero cuando llegó a la calle, se le ocurrió la idea de que aquella rata no debía quedar allí y volvió sobre sus pasos para advertir al portero. Ante la reacción del viejo Michel, vio más claro lo que su hallazgo tenía de insólito. La presencia de aquella rata muerta le había parecido únicamente extraña, mientras que para el portero constituía un verdadero escándalo. La posición del portero era categórica: en la casa no había ratas. El doctor tuvo que afirmarle que había una en el descansillo del primer piso, aparentemente muerta: la convicción de Michel quedó intacta. En la casa no había ratas; por lo tanto, alguien tenía que haberla traído de afuera. Así, pues, se trataba de una broma... más