ELS CIMBORIS I ELS XINESOS

Corre per les xarxes un acudit arran de la construcció de el nou hospital de Wuhan en un temps rècord de deu dies, sobre la possibilitat que el mateix equip de treballadors pugui acabar de construir els cimboris i la resta que falta per acabar del temple de la Sagrada Família, durant un dissabte a la tarda o un diumenge al matí, el que millor convingui, aprofitant el cap de setmana, i encara els quedaria  temps als deu mil obrers temps per anar a veure l'Espanyol a Cornellà.
L'autor de la ocurrent proposta ha oblidat un petit detall: els inversors principals de les obres de la Sagrada Família són japonesos. I els xinesos i els japonesos no es porten massa bé. Cal pensar, doncs, en una altra possibilitat. Per exemple, demanar-li a el Govern espanyol una partida especial per al pagament a l'empresa xinesa encara que fos amb fons reservats, ja que el temple és un dels monuments més visitats de Barcelona, ​​que gràcies a la generositat extraordinària de Pedro Sánchez, es convertirà veritablement en capital cultural d'Espanya. 
Però, sempre hi ha un però. El cordó sanitari a què s'hauria de sotmetre als obrers xinesos i les mesures que haurem de prendre els barcelonins pel que fa a mascaretes i profilàctics. Tot i els inconvenients, crec que cal arriscar-se. Creure i confiar que la brigada xinesa, tot i incloure, amb tota probabilitat, a budistes, confucionistes, taoistes i fins i tot ateus, estarà protegida per la Sagrada Família en honor de la qual es va aixecar el temple. Sota l'aixopluc de sant Josep, la Verge Maria i el Nen Jesús, és impossible que els coronavirus ataquin. Si la Sagrada Família, experta en miracles, ha obrat moltíssims, junta o per separat, per què no confiar que també farà el que permeti que s'acabi en un tres i no res el nostre temple més emblemàtic i així compensar-nos dels contratemps del malaurat Mobile World Congress?. És clar, que també es podria fer passar als xinesos per coreans, aquí no ho notaríem, encara que em temo que els japonesos si.

Tornant al tema del Mobile, dels tres que se celebren actualment el que més perilla és el de Barcelona, ​​precisament per la seva equidistància, i aquest fet que fa que rebi més cent mil visitants és precisament el seu avantatge i alhora el seu inconvenient. El Mobile de los Àngeles que se celebra al juliol rep unes 20 mil visites, el de Xangai al setembre unes 70 mil. Passa que al de Los Angeles no hi van els Xinesos i al de Xangai no hi van els americans, i això que en principi seria un gran avantatge per a Barcelona, ha acabat sent letal per al Mobile, per culpa del amb mi o contra mi de Trump, que d'entrada ja ha amenaçat a Boris Johnson per intentar fer servir la tecnologia del 5G d'Huawei, als quals tracta de pirates i banda criminal per copiar els seus sistemes. Encara que en el fons, aqui del que es tracta és de decidir qui ens espia i controla amb el 5G, si Americans o Xinesos i l'equidistància és dificil. D'apostar, ho faria pels Xinesos, mentre aquests emergeixen cap amunt, els nord-americans es submergeixen en la seva decadència inevitable, encara que de moment el perjudicat és el Mobile, precisament per allò de l'equidistància impossible. No crec se celebri a Barcelona l'edició del 2021, no al menys com s'ha celebrat fins ara. El resultat de la reacció del ‘hub’ digital Barcelonés amb la iniciativa Tech Spirit durant la setmana del congres MWC fallit, pot donar alguna pista de futur.