El retorn de la tercera temporada de la serie ‘Babylon Berlin’ sembla que és per dir adeu. No hi haurà quarta temporada. Una pena, sobretot pel que convida a desempolsegar. Aquell reportatge de ‘The New York Times’, que encapçala aquesta 21a entrega de ‘molt en sèrie’, se cita sovint com a exemple de la candidesa amb què el món va encarar els anys previs a la segona guerra mundial. N’hi ha altres exemples. Menys coneguts. Més xocants. El millor es troba amagat en la crítica literària que George Orwell va publicar el 1940 sobre ‘Mein Kampf’, llibre que Hitler va publicar el 1925, però que una vegada començada la guerra, va ser reeditat a Londres per l’editorial anglesa Hurts and Blackett. Els responsables d’aquella companyia van considerar que era una bona ocasió per conèixer millor l’enemic, no per fer caixa, o això deien, i com a prova van anunciar que els beneficis obtinguts amb les vendes es donarien a Creu Roja. Sembla un acudit. No ho és.
No tothom tenia la perspicàcia d’Orwell davant l’ascens dels feixismes en aquells temps. Chamberlain, amb la seva insensata política d’apaivagament, no la va tenir, sens dubte. Probablement, no era fàcil interpretar el que estava a punt de passar. La qüestió és que els feixismes, als quals ara se’ls anomena ultradreta, com si això els edulcorés, tornen a estar molt presents, però en aquesta ocasió no serveix com a excusa la imprevisibilitat. A Alemanya no hi ha hagut aquestes últimes setmanes tontos útils que hagin explicat com els dirigents d’Alternativa per Alemanya, el Vox teutó, decoren les seves cases amb atmosferes de callada alegria. No se’ls ha blanquejat. El vergonyós pacte de Turíngia s’ha saldat aquesta setmana amb inapel·lables dimissions. Els alemanys, ni tan sols els lectors del ‘Bild’, que tant espai ha dedicat a la ultradreta, no esmorzen amb una galeria de fotos dels líders d’AfD muntant un cavall, posant amb l’equivalent teutó dels legionaris, escalant cingles amb uns ‘shorts’ massa ajustats o en programes d’entreteniment en horari de màxima audiència que no tenen ni la decència de donar a Creu Roja els beneficis de l’emissió. - lavanguardia.cat.
Me la han recomendado encarecidamente.
ResponEliminaLa veremos.
salut
Imaginate a Chorra, digo Torra, con un ejercito...
ResponEliminaEsas manifestaciones con banderas al viento, esas marchas nocturnas con antorchas, ese señalar las casas de los "malos ciudadanos", ese diferenciar a simple vista a una persona si es no de una zona, ese acusar a otros de su supuesta penuria económica más que hacer autocritica, son símbolos de un fascismo creciente, en todos los sitios...
Chamberlain o Deladier son como Sanchez o Zapatero o Rajoy, los tontos necesarios para que los fascismos triunfen.
Un saludo
No entiendo que tiene a ver tu comentario con el escrito, ¿no te habrás confundido?
EliminaFacil, Francesc, estamos hablando de nazis y sus símbolos y yo los he descrito. También he descrito a los idiotas que pensaban que se puede negociar con fanáticos para llegar a acuerdos que ninguno se cree y que crean conflictos mucho mayores de los que pensaban resolver.
EliminaUn saludo
Ah! entonces es que no he entendido nada, lo siento. A no ser que te refieras al PP de AZNAR, al TC y sus socios de VOX, entonces estoy de acuerdo.
Elimina"Zu asche zu staub"
ResponEliminaTal vez sea un sueño
Fumar hachís al viento
¿Quien sabe?
El reloj de tu pared
Está lleno de arena
Cógeme de la mano
Y seamos eternos
(...)
https://youtu.be/uekZpkYf7-E
Esta serie es muy buena, y está muy bien ambientada.
ResponEliminaSi os apetece https://madbar2.blogspot.com/2020/02/zu-asche-zu-staub-babylon-berlin-3.html
ResponElimina