"Abans la gent no volia comprar-se tota l'estona l'últim model de tauleta, ni de smartphone, ni volia anar de vacances a tots els llocs possibles, ni agafar l'avió cada cap de setmana, ni viure en un loft fantàstic, ni anar al restaurant un dia sí i un dia no..., senzillament no es vivia així. Jo vaig anar a un restaurant per primera vegada quan tenia 25 anys. Ara amb vuit anys van amb freqüència al McDonald's. Així que, d'una banda, tenim una societat en la qual creixen sense parar les desigualtats, però d'altra tenim un volum d'aspiracions que no s'atura. És, més que el benestar, el somni del benestar. 'Les marques de luxe! Abans ni pensaves en això. Avui, qualsevol en un barri popular pot portar unes Nike de 125 euros. I tots els joves saben el que és Louis Vuitton, Hermès, Gucci..., només viuen per a les marques! No volen unes sabates, volen una marca de sabates.
Sembla humà que la gent aspiri al que l'anomenat Estat de benestar li posa al davant... Però és que hi ha pares que estan a l'atur i els fills tenen un iPad, un mòbil intel·ligent últim model, unes sabatilles de luxe... Em sembla terrible. Abans, les aspiracions eren treballar, menjar i tenir una casa. Avui són unes altres. Per exemple, anar a Ikea per comprar-se coses mones perquè ho fan tots els altres."
Aquest text, és un extracte de l'entrevista a Gilles Lipovetsky, que li varen fer a el País i que en Miquel Cartisano publica sencera al seu bloc.
M'he quedat amb aquest extracte perquè defineix a la perfecció el que és actualment la societat del benestar, de la decepció, on una familia pot tenir una casa, dos coches, mòbils d'última generació i malgrat aixó ser pobres e infeliços, i aquesta gens distòpica societat, és on els populistes saben que hi poden pescar vots a dojo.
.png "English"){kind=small}
8 Comentaris
Tan magnífici com terrible ¡
ResponEliminaÉs un autor que m´encandila.
Salut
Trobo que és més fàcil trobar anàlisis una mica apocalíptics del present, un present que és polièdric i divers, que no pas ensopegar-nos amb propostes de solucions que no passin pels tòpics de sempre.
ResponEliminaÉs que el difícil és fer propostes per solucionar els problemes, y el fácil explicar-los. Però Lipovetsky almenys detecta les causes del problema i apunta algunes idées per solucionar-lo.
EliminaIdees etèries i unes causes amb molts tòpics pel mig, moltes vegades es parla i escriu per percepció personal però la realitat del present és molt més complexa del que es dedueix de les opinions d'aquest senyor, brillant però inútil, com tants altres. Es com quan es critica tant els polítics però no se sap que vol la gent, una societat sense polítics? Per fer debats, mira, va bé, però com que moltes de les coses que diu no es poden demostrar de forma fefaent a nivell general, quedem bé amb poca despesa, que diuen. Detecta les causes que a ell li sembla.
ResponEliminaDetecto un desencís tardà que m'acompanya.
EliminaI sempre se surt amb el tema de l'educació i la família, pilotes fora, vaja.
ResponEliminaMe da la impresión de que ese señor desbarra un poco, algo comprensible ya que su fin primordial es vender libros. Pienso exactamente como Julia, y compruebo encantada que las dos miramos hacia la misma dirección.
ResponEliminaya le comenté a Miquel que no estaba del todo de acuerdo con el pensamiento de este señor, pero en algunos puntos si da en la diana. Júlia sabe más de eso y además anda instalada em este escepticismo constructivo que sólo puede darlo la edad y la sabiduría.
ResponElimina