El dia 11 de desembre la Guàrdia Civil va traslladar del Museu de Lleida al Monestir de Sixena 44 peces, pertanyents al darrer. Un trasllat fet per ordre del jutge d’Osca després d’un llarg i polèmic procés judicial. El govern espanyol en boca del Secretari d’Estat per a les Administracions Territorials, Bermúdez de Castro, va admetre que s’havia forçat per guanyar vots. Un trasllat que va provocar escenes de violència als carrers de Lleida, en el context del 155. El discurs de Cap d’Any del president d’Aragó, Javier Lambán, va ser fet des del mateix monestir, on el president va declarar: “Ha reforzado nuestra autoestima como comunidad“.

Una actitud que contrasta amb l’exclusiva publicada pel diari Segre el juny de 2018. Segons el rotatiu la peça l’Adoració dels Reis Mags (segle XVI) pertanyent al conjunt de Sixena va ser venuda al Museu Meadows de Dallas (EUA). L’obra primer subhastada a Suïssa, la va comprar la galeria Caylus (Madrid) per 120.000 euros. En aquesta subhasta els tècnics del Museu de Lleida van intentar comprar-la amb ajuda econòmica de la Diputació de Lleida i del mateix ajuntament de Lleida, però no van reunir prous fons. La galeria Caylus va restaurar l’obra i la va vendre al Museu Meadows de Dallas per la suma de 500.000 euros. Com apunta Albert Velasco, el Museu de Lleida va ser l’únic que va incorre en la subhasta, el govern d’Aragó no hi va participar en cap moment.
El govern d’Aragó no ha volgut fer declaracions  a Revista Mirall sobre aquest afer. Aclareixen que en sortir a subhasta com una obra italiana, i en fer-se fora de la Unió Europea, en un país que no ha de passar els filtres de la comunitat econòmica, no es va poder detectar l’obra. Una no detecció que ha permès a una galeria privada beneficiar-se amb més de 300.000 euros, en vendre-la restaurada.
   
Aquesta mateixa situació es va donar el maig del 2017 en sortir a subhasta a la Sala Balclis de Barcelona un compartiment del retaule de Sixena; Presentació de Jesús al temple per 85.000 euros. En plena polèmica, la Generalitat va declinar pujar per l’obra alhora que el govern d’Aragó tampoc va voler fer-ho. Una situació anòmala per l’interès que tenen les obres d’aquest monestir, en l’administració pública.
Aquesta exclusiva del Segre confirma com d’interès real del trasllat de les obres no va entendre a un interès real de “recuperació del patrimoni” si no va ser una aposta electoralista resolta en els durs mesos de l’aplicació de l’article 155. Aquesta notícia pot confirmar que l’interès real d’Aragó no és el de reunir les obres en el seu context original, ja que sinó, no s’entén com no han lluitat per aconseguir les dos peces comentades. Així les declaracions de Bermúdez de Castro adquirien un sentit real. D’altra banda mostrarien com el PSOE, via el seu president comunitari, ha actuat per beneficiar l’empresa privada i no el conjunt dels ciutadans.

L'any 1976 es crea el convent de Valldoreix amb la comunitat de 18 monges de Sixena traslladada de Barcelona. L'edifici era obra de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, 1925). Aquesta comunitat s'amplià amb les monges de la casa mare de Sixena que vingueren a Valldoreix l'any 1980. Cal recordar que aquestes obres de Sixena varen ser pagades a les monges en temps del Govern Pujiol per valor de 30 milions de pessetes, per tant de fet les obres que legalment es varen retornar a Sixena aprofitant l'aplicació del 155, de fet són propietat de la Generalitat.

El cas de Sixena ha arribat així al súmmum dels despropòsits. Un seguit de gestions per part del govern d’Aragó que amb la fal·lera de voler una cosa que creien pròpia ha aconseguit dispersar encara més les obres de Sixena. Mantenint una política adquisitiva que ni deixa a la Generalitat operar amb tranquil·litat segons els seus propòsits, ni actuen d’una manera decidida per tal de concentrar totes les obres a Aragó. La factura d’aquest afer: la dispersió del patrimoni, ferits per culpa de la policia i l’enriquiment de l’empresa privada a costa dels drets culturals del ciutadà. Com diu el Coriolà de Shakespeare: Com gana de malalts, el vostre afecte, desitja allò que fa que el mal s’agreugi. 
Ho explicaven el juny del 2018 a la revistamirall.com. I quasi dos anys més tard, una jutge d'Osca ha activat el procediment per embargar béns a Santi Vila, que va ser conseller de Cultura a la Generalitat durant el mandat de Carles Puigdemont. Vila i l'exconseller Lluís Puig Tots dos estan processats per haver incomplert reiteradament les ordres que obligaven la Generalitat a tornar els coneguts com a «béns de Sixena», una col·lecció de més de cent obres d'art que estava en museus de Lleida i de Barcelona , no retinguda com diuen alguns mitjans madrilenys sinó abonada per la Generalitat a les monges com s'ha explicat anteriorment.
La caixa de solidaritat s'ha desentès de pagar la fiança de Vila, no així de Lluís Puig, o sigui que Santi Vila ha estat la víctima, una més del fallit intent de proclamació de la República, ja que totes aquestes obres es va aconseguir que tornessin a Sixena gràcies a l'aplicació de l'article 155.

 A 'el País' expliquen com es varen vendre les obres de Sixena per part les monges, i no totes a la Generalitat de Catalunya.

 "El monasterio de Santa Maria de Sijena fue fundado por Sancha de Castilla, mujer de Alfonso II de Aragón, en el siglo XII. Eso hizo que desde el primer momento profesaran allí monjas de la orden de San Juan Evangelista vinculadas con la realeza de la Corona de Aragón, que vivieron rodeadas de importantes obras de arte que acabaron formando un conjunto patrimonial destacado. Unas obras que, pasados los siglos, han acabado dispersas en colecciones públicas y privadas.
La desamortización de 1836 dejó maltrechas las arcas del cenobio y las monjas comenzaron a vender, una acción que fue castigada, incluso, con la excomunión por parte del obispo de Lleida, diócesis a la que perteneció el centro hasta 1995. A finales del siglo XIX, vendieron parte de las 34 tablas del retablo mayor, una obra atribuida al llamado Maestro de Sijena, que realizó para el lugar más importante de la iglesia del monasterio entre 1515 y 1520.
Cuatro de estas tablas se conservan en el Museo de Huesca, otras cuatro en el de Lleida, dos en el de Zaragoza, otra en el Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC) de Barcelona, una más en el Museo de Santa Cruz, de Toledo y, desde 2003, el Prado conserva una que el Ministerio de Cultura compró por 90.000 euros y depositó en el museo madrileño. La Adoración de los Reyes Magos, quizá la mejor de las tablas de este retablo, viajó el pasado octubre a Nueva York en busca de comprador. Había sido adquirida en junio por los anticuarios madrileños de la galería Caylus, en una subasta en Suiza por 119.000 euros, aunque la pieza se vendía como italiana. Una última obra relacionada con este retablo salió a subasta en mayo, en Barcelona, y tras paralizar un juez la venta, ordenó su traslado a Zaragoza a finales del pasado mes, hasta comprobar si es posible su venta.
En 1918, las monjas vendieron también el retablo gótico de la Virgen de los Desamparados, que hoy se expone en el MNAC. La silla prioral de doña Blanca de Aragón, un trono de madera excepcional del siglo XIV, está en Lleida, y el Museo de Zaragoza guarda, desde 1922, un sepulcro gótico de madera. En 1923, el monasterio fue declarado Monumento Nacional para frenar aquellas ventas que lo estaban dejando en los huesos, pero las religiosas siguieron comerciando. Vendieron un óleo de santa Úrsula, que está en Zaragoza, y una arqueta de marfil, que se conserva en el Museo Frederic Marés de Barcelona. En 1936, declarada la Guerra Civil, el monasterio ardió casi por completo durante tres días y tras la contienda las monjas volvieron a vivir entre las ruinas.
En 1970, las cuatro que quedaban se trasladaron a Valldoreix (Barcelona) a un convento de la misma orden, llevando consigo las posesiones que conservaban que depositaron en el MNAC y el Museo de Lleida. Los documentos muestran cómo después fueron retirando las joyas y los objetos de orfebrería; unas piezas a las que se les ha perdido la pista. En 1983, 1992 y 1994, las monjas vendieron las 97 obras que quedaban depositadas a la Generalitat y al MNAC por casi 50 millones de pesetas."