Qui li havia de dir a aquesta preciosa criatura que un dia com avui arribaria als 75 anys de vida, quan de jove en pensar en l'any 2000 ja s'hi veia gran i se li feia inabastable arribar-hi i mira, qui dia passa any empeny, i el nen del tumilet, ha arribat als 75 anys. 
Segons els càlculs del pare, el Santiago haig de viure fins als 104, clar que ell comptava arribar als 102 i es va quedar als 98. L'important no és els anys que visquis sinó com els visquis, i aquesta assignatura la tinc de moment bastant aprovada.



I ara us parlaré de mi

encara que em fa la vergonya
de qui molts defectes té,
i no sé fins a quin punt
del tot sincer us seré.
Rara qualitat en l'home
aquesta de sincerar-se, que som
nosaltres d'embussos i derivades
a l'hora d'explicar coses
situacions o pensaments
que fem complicades,
quan més senzill seria
utilitzar el sentit comú
deixant que el cor parlés.
No obrem d'aquesta manera
més aviat ho fem a l'inrevés,
i perquè us feu una idea
de quan us estic dient,
fixeu-vos que estic parlant
genèricament dels altres,
i no del subjecte present, que
sent servidor de vostès,
durant la narració del poema
ha estat del tot absent.

*