75

Qui li havia de dir a aquesta preciosa criatura que un dia com avui arribaria als 75 anys de vida, quan de jove en pensar en l'any 2000 ja s'hi veia gran i se li feia inabastable arribar-hi i mira, qui dia passa any empeny, i el nen del tumilet, ha arribat als 75 anys. 

Segons els càlculs del pare, el Santiago haig de viure fins als 104, clar que ell comptava arribar als 102 i es va quedar als 98. L'important no és els anys que visquis sinó com els visquis, i aquesta assignatura la tinc de moment bastant aprovada.

I ara us parlaré de mi

encara que em fa la vergonya

de qui molts defectes té,

i no sé fins a quin punt

del tot sincer us seré.

Rara qualitat en l'home

aquesta de sincerar-se, que som

nosaltres d'embussos i derivades

a l'hora d'explicar coses

situacions o pensaments

que fem complicades,

quan més senzill seria

utilitzar el sentit comú

deixant que el cor parlés.

No obrem d'aquesta manera

més aviat ho fem a l'inrevés,

i perquè us feu una idea

de quan us estic dient,

fixeu-vos que estic parlant

genèricament dels altres,

i no del subjecte present, que

sent servidor de vostès,

durant la narració del poema

ha estat del tot absent.

*