COM EL MET DE RIBES

De sobte, arran la quarantena de 15 dies prorrogables, hem començat a preocupar-nos els uns dels altres i per els altres, més del normal. També hem entrat en un estat de comportament una mica bleda, que tampoc és dolent, o hiperactivament creatiu des de l'estat d'angoixa en el confinament de cadascú. Aquest matí, a la pregunta d'en Basté sobre com estava, el cuiner Fermí Puig li ha contestat: Anar fent, com el Met de Ribes.

Però qui era el Met de Ribes?, us preguntareu: La mitologia ha incorporat personatges gairebé ignorats que, per camins difícils de descobrir, han vist expandit algun tret o altre de llur personalitat: tret real o imaginari, aneu a saber. Aquest és el cas del Met de Ribes. Quan algú és preguntat sobre com li van les coses, és corrent que respongui: «Anar fent, com el Met de Ribes». Heus ací, com a mínim, una resposta que no compromet a res. Segons la dita, el Met de Ribes fou l'inventor d’aquesta resposta salomònica, que té la virtut de deixar les coses tal com estaven. És brama que al Met de Ribes, en ocasió d’una riuada, el Freser se l'emportava aigües avall i que algú, potser per pur sadisme, li preguntà: «Què? Com anem» A la qual cosa el Met va respondre, impertorbable: «Anar fent!», una mica en la línia gallega de contestar per no comprometre's: depende. La pregunta que em i us faig és: el Met de Ribes, es deia potser Quimet, o sia Joaquim, i d'aci reduïnt va acabar la gent dient-li Met?.

Reflexionem-hi.