.
La humanitat s'enfronta a una crisi mundial. Potser la major crisi de la nostra generació. Les decisions que prenguin els ciutadans i els governs en les pròximes setmanes modelaran el món durant els propers anys. No només modelaran els sistemes sanitaris, sinó també l'economia, la política i la cultura. Hem d'actuar amb rapidesa i resolució. Hem de tenir en compte, a més, les conseqüències a llarg termini de les nostres accions. Al triar entre alternatives, cal preguntar-se no només com superar l'amenaça immediata, sinó també quina classe de món volem habitar un cop passada la tempesta. Sí, la tempesta passarà, la humanitat sobreviurà, la majoria de nosaltres seguirem vius ... però viurem en un món diferent.
Aquest fragment de l'article de Yuval Harari a 'la vanguardia' que podeu llegir aquí, em genera uns quants dubtes. Aquesta crisi no la veig com a mundial, car afecta bàsicament als Països rics, desenvolupats i en diferent mesura a uns o atres, per els altres Països afectats des de l'Àfrica fins a Sud Amèrica, el coronavirus no és més que una altra calamitat a afegir a la seva ja precària situació, un calamitat més.
Les cinc malalties més letals de l'Àfrica negra acaben amb la vida de més de 3,5 milions de persones per any, enfront de les 60.000 persones de l'Àfrica de nord, per això dic que el coronavirus és una calamitat més, que de produir-se només a l'Àfrica no ens preocuparia al nivell a què hem arribat a l'afectar-nos a nosaltres. La diferència rau en què s'ha sobredimensionat en afectar als Països més desenvolupats, perquè afecta la seva economia que és el que en realitat a els preocupa, no a els seus ciutadans.
Possiblement si haguessim prestat més atenció i ajuda a aquests Països Africans, potser no ens hauria agafat de ple aquesta pandèmia, en tenir més pràctica a enfrontar-se a ella (agafem Singapur com exemple), car de fet, la gravetat ha estat produïda pel retard de 15 dies de les Administracions a prendre mesures de contenció que hauriem evitat molts contagis. No ha Estat nomès Itàlia, o Espanya, tots els Països del primer món han actuat igual de tard i maldestrament, i ja entenc que la gestió de la pandèmia no ha Estat fàcil, però s'a fet molt malament, i cert és que posteriorment la gestió ha anat millorant, però sempre un pas enrere de la pandèmia.
De totes maneres imen el cas que ens ocupa, cal entendre i comprendre l'actitud del Govern Espanyol, el problema no són els 3, 4, o 12 mil morts que és poden produir a Espanya amb la pandèmia, pel Govern, és el que és podrien considerar tècnicament 'danys col·laterals', el problema és el que vindrà després de la plaga, i aquest és el que preocupa al Govern Espanyol, i als seus ciutadans no cal que us ho digui, perquè per aquests ciutadans un sol mort ja és massa. Ens han robat el mes d'abril, però sabem qui ha estat, l'Estat.
