COMENÇA EL DIA QUE NO ÉS POC

Aquests dies incerts es curiós com hi ha diferents maneres d'enfrontar-nos a la pandèmia. D'una banda hi ha els apocalíptics, que s'han atrinxerat a casa seva, entre muntanyes de llaunes de conserves, flams i paper de vàter, i per un altre els integrats, que segueixen a la seva bola, fent vida normal, com si el coronavirus no fos amb ells. Mentre els apocalíptics tot just surten al carrer i quan ho fan van armats de mascareta i guants de goma, intentant mantenir un radi de seguretat impossible, els integrats s'amunteguen al metro i a les cues dels supermercats, tussen a la bona de Déu i aprofiten la menor escletxa per passejar al seu aire, fer exercici a l'aire lliure o seure en una terrassa i gaudir del penúltim estiu, o la tercera via, que es fer la mateixa vida però amb algunes precaucions, en aquest sentit els jubilats tenim avantatja, ja estem acostumats a estar a casa, l'únic que hem de sacrificar i perquè volem, és en el meu cas la sortida diaria al matí a caminar o amb la bicicleta. Segueixo sense entendre perquè no puc agafar la bici i anar cap a Matadepera o Castellar del Vallès, no hi cap raó lógica per prohibir-ho, ni una, encara que surti Grande Marlaska amb els dos soldadets de plom a banda per prohibir-m'ho. Que hi pinten aquells senyors carregats de medalletes de llauna que deuen haver comprat als encants del cap de setmana i que semblen sortits d'una pel·lícula de Berlanga o Cuerda?. Són militars de veritat o figurants d'atrezzo pero donar realç a Marlaska.

Dins el desastre comunicatiu així com de gestió de la pandèmia per part del Govern Espanyol, ha començat el dia que no és poc, un dia que es presenta com el de la marmota, mentre aquests dos soldadets d'opereta són l'imatge d'un Estat ranci, gairebé ridícul, digne d'una república bananera tranuitada que es pensa que és una Monarquia, que possiblement és el que és Espanya, amb Rei corrupte incorporat.