ÚLTIMS ESCRITS

DE LA BONA GENT


Crec que estarem tot d'acord en que el coronavirus serà vençut, però se'n durà per davant tota una manera de viure, i ningú sap exactament què vindrà després, però ja és veu que res tornarà a ser igual. El pessimisme s'està apoderant de la ciutadania i pot eclipsar la gran aportació d'aquests dies: la fraternitat espontània entre amics, veïns, coneguts i saludats, pel reconeixement dels herois de la sanitat, l'agraïment als combatents de primera línia: siguin venedor@s de supermercat, transportistes o senyores de la neteja. També la crisi del coronavirus ha provocat l'eclosió de multitud d'iniciatives solidàries per ajudar als més vulnerables i mantenir la ment activa durant els dies de confinament, que es preveuen cada vegada més llargs.
En situacions extremes, l'ésser humà pot ser impredictible. Pot buidar els prestatges de paper higiènic d'un supermercat en un temps rècord o treure tot el seu potencial solidari i creatiu i posar-lo a disposició de qui ho necessiti, només pel plaer de ser útil. I això és, precisament, el que està passant en els últims dies al nostre país: milers de veïns s'organitzen per ajudar els més vulnerables, gremis professionals creen xarxes d'ajuda mútua i els artistes es llancen al ciberespai per amenitzar el pas dels nostres dies.
Totes aquestes iniciatives creades per suportar el confinament, demostren que la ciutadania en la seva major part va per davant de Govern, molt per davant. A l'Agenda del confinament es pot trobar molta informació d'activitats. Aquesta és la millor lliçó que en traurem d'aquesta pandèmia, la reacció de la gent, de la bona gent.
Comparteix:  

Comentaris

  1. De vegades oblidem que els governs també formen part 'de la gent', per a les coses bones i les dolentes. O a l'inrevés.

    ResponElimina
  2. Fijate lo que son las cosas. Por razones obvias no voy ahora a Teresas, no me lo permite el post operatorio, ni me lo permiten las hermanas. Ahora bien, ayer me llamó una de ellas para interesarse por como estaba y demás. Me comentó que desde Vallvidrera venía a primera hora, cada día, (desde hacía una semana) una señora con trenta barras largas de pan (para eso de los bocadillos).
    Por lo que se ve, la hermana la invitó a subir a la misa que ellas hacen particularmente, ya que faltaba poco para que empezar. La respuesta: No, gracias, hermana, soy evangelista. Y le dió un beso despidiendose hasta mañana a primera hora para traer un nuevo cargamento.

    Eso es lo que reconforta.
    Salut

    ResponElimina
  3. si, Miquel, la bona gent fa coses com aquesta.

    ResponElimina
  4. Hay personas que son ángeles y los ángeles, por definición, no mueren.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ayes nos dejó uno de estos ángeles, Joan...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada