Un campament improvisat ha començat a sorgir aquest dissabte al costat de la frontera turc-grega, on s'han concentrat uns 3.000 refugiats sirians, afganesos, iranians i somalis amb l'objectiu d'assolir territori europeu. En grups, amb les seves mantes o al ras, al voltant de fogates, s'han instal·lat en el terreny que normalment fa de zona tap entre les duanes de tots dos països, ja que els guardes que vigilen la part turca de la frontera s'han retirat els controls. Els policies grecs, parapetats en el seu costat de la frontera després de tanques i filferro espinós, han repel·lit tot intent de pas disparant grans quantitats de pots amb gasos lacrimògens, fet que ha causat diversos ferits per contusions.
La notícia es va estendre la nit de dijous com la pólvora. Facebook, grups de WhatsApp, trucades d'amics. Turquia no aturarà als refugiats que vulguin escapar a territori europeu. Els autobusos organitzats per portar-los gratis fins a la frontera contribuïen a aquesta sensació: les fronteres estaven obertes. Persones com el sirià Abdulhakim s'ho van prendre al peu de la lletra. I per això la seva sorpresa el matí d'aquest dissabte quan, als seus seixanta-molts, s'ha vist escapant dels gasos lacrimògens: "¿No estava oberta la porta? Erdogan ha dit que podíem passar, llavors, per què ens disparen els grecs?". Abdulhakim no arribava a comprendre mentre trotava de forma ranquejant: no veu bé, escolta pitjor i té una cicatriu al costat, tot això cortesia d'un bombardeig de Baixar al-Assad. És d'Idlib, la província on es va originar aquesta crisi de l'ona expansiva que sacseja aquests dies la frontera grega.
"¡¿Però quin tipus d'humanitat és aquesta?! Estan disparant pots de fum als nens, els nens!", Plorava un jove, també d'Idlib, amb els ulls vermells pel gas:" Venim de Síria, hem escapat de les bombes". En un moment donat, després de diverses andanades de pots de gas, un ha caigut a la caserna turca costat de la frontera, i immediatament els soldats han respost amb una salva de trets a l'aire en direcció a Grècia, el que dóna una idea de la tensió que es respirava a la frontera. Els refugiats han començat a cridar i aplaudir pensant, per un moment, que els turcs disparaven per defensar-los a ells. Però en aquest lloc cadascú vetlla només pels seus interessos.

"Grècia ha estat objecte d'un massiu intent organitzat de violar les seves fronteres i s'ha resistit a el mateix", ha afirmat el portaveu de Govern grec, Stelios Petsas, després de la celebració d'un Consell de Ministres extraordinari, i va explicar que les forces de seguretat hel·lenes han evitat "més de 4.000 entrades il·legals a país" i que unes 13.000 persones s'havien concentrat en diversos punts al llarg dels més de 200 quilòmetres de la frontera terrestre greco-turca. Segons les xifres de Govern grec, només 66 persones han aconseguit colar-se en territori hel·lè, obrint un forat a la tanca que protegeix la desena de quilòmetres en què el riu Evros no fa de frontera natural entre els dos països. 
Ho expliquen a el país, però no sembla ser aquesta noticia de las que cridi l'atenció de la gent, distreta amb el coronavirus o l'aquelarre de Perpinyà. I és terrible, perquè no és ja la vergonya d'Erdogan, o d'aquesta inoperant Europa que a més paga al Turc perqué li controli als migrants, ja es veu com; és també la nostra vergonya com a ciutadans europeus, que no fem res, com si aquest horror no anés amb nosaltres, ridículament preocupats amb el coronavirus. Estan disparant pots de fum als nens dels migrants, avui són els dels altres però un dia no llunyà, poden ser els nostres. I el pitjor és que llavors continuarem amb la nostra indiferència de transeünts idiotitzats.

"Esos transeúntes idiotizados... -¿Pero cómo hemos podido caer tan bajo? ¿y cómo imaginar un espectáculo así en la Antigüedad, en Atenas por ejemplo? Basta un minuto de lucidez aguda en medio de esos condenados para que todas las ilusiones se derrumben. EM CIORÀN"