Aquesta primavera es complirà un lustre de el començament de la crisi de gestió del refugi en les fronteres europees. Llavors la Unió Europea no va ser capaç de donar una resposta basada en drets al drama humanitari que estava succeint en el seu propi territori. Europa va decidir mirar cap a un altre costat. Es van escoltar els cants de sirenes que van proposar la signatura d'un acord mitjançant el qual, a canvi d'una bona suma de diners, Turquia s'oferia a contenir els fluxos migratoris procedents del conflicte sirià. Aquest acord, tal com van advertir en el seu moment les organitzacions de drets humans, encara que va reduir el nombre d'arribades a través del mar Egeu, però, va incrementar exponencialment la mortalitat d'aquells que intentaven fer el pas. Novament, Europa va mirar cap a un altre costat, només es va fixar en els freds números i va pensar que aquest procés d'externalització fronterer havia estat una gran idea.
Turquia, o millor dit, el seu president Erdogan, va decidir, com era d'esperar, utilitzar com a arma geopolítica a tota aquesta població que vol escapar d'un conflicte que ja dura massa a Síria. La seva apel·lació a l'absència de suport a la regió per part dels seus aliats de l'OTAN és el seu argument. És curiós, si no fos tan dramàtic, que en una època de sofisticació tecnològica, de guerres híbrides i postmodernes, estiguem sent testimonis de la utilització d'una de les armes més poderoses, les poblacions, com a element de pressió política.
Amb l'excusa de l'arribada de refugiats sirians, Erdogan ha obert la frontera amb Grecia, la policia grega va reforçar ahir els seus efectius a l'altre costat de la reixa i va repel·lir amb gasos lacrimògens i fins i tot trets a l'aire els successius intents d'assalt, per part d'homes joves de nacionalitat afganesa, pakistanès, iranià o iraquià, entre d'altres. Mentre, grups d'ultres grecs ataquen les llanxes, amb la intenció de trencar el motor, abocar tota la gasolina a la mar, punxar l'embarcació o remolcar-la fins a aigües turques. "Els apunten amb pistoles, vestits amb uniformes negres. A vegades a la nit i de vegades a plena llum del dia", relata a El Mundo Eva Cosse, l'autora de l'informe de Human Rights Watch. Amnistia Internacional també ha documentat situacions molt similars a la frontera de Evros.

El més sorprenent i insultant del que estem sent testimonis són les mesures que estan adoptant alguns dels països europeus en relació amb aquesta nova crisi humanitària. Lluny de revertir la dinàmica d'externalització, criminalització i militarització de les polítiques migratòries, ara a tot això li sumen la utilització del dret comunitari per a negar el dret d'asil. Grècia ha estat el primer a suspendre l'asil, però no serà l'últim, ja que Brussel·les li ha donat suport sense fissures. Si hi havia por a una onada iliberal a Europa, sens dubte, això li dóna encara més ales. Una vegada més, Europa ha traït els seus principis, aquesta Europa que tant lloen Puigdemont i Comín potser per qué els hi convé, és cómplice dels assasinats de migrants que s'están produïnt a les costes de Grecia i Turquia. Com deia Llach a Campanades a mort: Assassins de raons, de vides, Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies. I que en la mort us persegueixin les nostres memòries.