El que en realitat desacredita les institucions, tal com han proclamat Felipe González i José María Aznar, és la ruptura dels consensos de la Transició, especialment el bipartidisme que tant bé ens ha fet. Tot per culpa dels extremismes, tant si es diu populisme, nacionalisme o qualsevol altra cosa que acabi en isme menys liberalisme, que aquesta és una paraula més gran i respetabilísima.
¿I sabeu per què és tan difícil recuperar aquest esperit de diàleg del 78? ¿¡ amb aquesta Constitució que ens vam donar entre tots en què no hi ha espai per amnisties ni autodeterminacions i on ningú qüestiona la unitat de la pàtria? Doncs, perquè aquests dos valuosos gerros xinesos ja no són a la pomada encara que sí estiguin en l'all, perquè ens han governat incauts com Zapatero, maricomplejines com Rajoy o, directament, traïdors com Sánchez, i perquè ningú excepte ells dos s'ocupa de repensar Espanya, que és el que hauríem de fer nosaltres o al menys intentar-ho.
La democràcia està en perill perquè hi ha una taula de diàleg sobre Catalunya, tot i que això del diàleg sembla rimar en consonant amb democràcia, i perquè els polítics d'ara, per anomenar-los d'alguna manera, van amb el ganivet a la boca, no com abans quan es feien petons públicament als morros sense por de què diran ni als contagis. Això és el que angoixa a Aznar i el que preocupa a Felipe,  i el que nosaltres no veiem perquè estem obstinats a mirar el dit de la corrupció, de la crisi sistèmica, del frau fiscal i d'altres tants atracaments que patim en comptes de mirar a la lluna on habiten aquests dos tipus amb més cara que esquena i una generosa pensió de per vida.