De vegades es produeixen estranys fenomens que no tenen explicació lògica ni científica. Solen ser efímers; comencen un dia qualsevol sense previ avís, només per inesperadament deixar de produir-se al cap d'uns mesos o fins i tot anys. És el que va passar l'any 2000 amb els misteriosos aeròlits de gel que queien del cel sobre Espanya, alguns de considerable grandària i pes. Es van donar casos en els llocs més insospitats. Però un bon dia van deixar de caure sense que ningú encertés a explicar per què.
Ara bé, no tots aquests blocs de gel van caure del cel: aprofitant el clima de por col·lectiva causat pel fenomen, hi havia qui va fer pesades brometes de molt mal gust amb gel tret de congelador de casa seva. Amb tot, els aeròlits van tornar a caure fugaçment el 2002, i de nou el 2007. Tot i així, el fenomen segueix sense resoldre's, encara que no cal descartar que potser algun dia algú doni amb la resposta.

La 'bèstia' de Gévaudan - Entre 1764 i 1765 es va produir a França una nefasta onada de morts violentes atribuïdes a l'anomenada 'bèstia' de Gévaudan, una remota i muntanyosa regió meridional per la qual va caminar solt durant mesos un enorme caní amb aspecte de llop o gos llop, que anava deixant al seu pas un gran nombre de víctimes mortals, majoritàriament dones i nens, a més d'algun que altre dany col·lateral, com es diria avui.
Malgrat que els primers atacs registrats en els mesos de juny i agost de 1764 podien no haver estat més que desafortunats accidents, l'acumulació de notícies de casos de víctimes decapitades i cossos atroçment destrossats, juntament amb la sospita que algun animal els havia xuclat la sang, van acabar sembrant l'alarma entre l'aterrit pagesia. Per a octubre ja afirmaven els aristòcrates i militars que es tractava d'un autèntic monstre molt més gran i fort que un llop, que no es podia abatre amb una arma de foc convencional.
La bèstia seguia cobrant víctimes al llarg de l'hivern. Corrien rumors d'albiraments de llops gegants, dimonis, bruixes o fins homes llop que travessaven els boscos alçats. Fora home o bèstia, se li atribuïa ulls brillants, alè fètid i descomunals urpes. En el que quedava de l'any almenys 60 persones van morir víctimes de la insaciable bèstia.
Una por antiga i irracional es va apoderar de la població sencera. La nit de Nadal de 1764, el bisbe de la regió va declarar que la bèstia que caminava era un càstig diví que només es podia pal·liar mitjançant perllongats i sentits actes de penitència col·lectius.

Voluntaris contra la bèstia - L'any 1765 va arrencar amb els pròcers de Gévaudan més acovardits que els camperols. Van llançar conjectures per a tots els gustos, la gran majoria desgavellades. Passaven de mà en mà esgarrifoses dibuixos de la horripilant bèstia devorant nens o donzelles i van començar a presentar-se a la regió valents homes àvids de enfrontar-se amb la bèstia. Un dels primers, el capità dels Dracs Jean-Baptiste Duhamel, va emprar 20.000 camperols en una batuda destinada a anar acorralant la bèstia fins que ell la pogués matar. No van trobar cap bèstia, però no va ser obstacle perquè s'oferissin voluntaris uns quants valents més, perquè ja era una qüestió d'orgull nacional.

Veient que tot allò, en comptes de tractar-se d'un càstig diví, era més aviat un regal caigut de cel, la premsa va divulgar tota mena de falses històries sobre la bèstia. Havia estat albirada per milers de persones, però sense que hi haguessin dues versions iguals. Una histèria col·lectiva es va apoderar de país. Temorós que l'opinió pública li pogués culpar per morts, el Govern francès es va veure obligat a prendre cartes en l'assumpte, però en va: cap dels rocambolescs intents posats en marxa va aconseguir acabar amb la bèstia.
Un bon dia, la bèstia va deixar de cobrar víctimes. No se sap si a resultes de les penitències i oracions dels pecadors, o perquè s'havia cansat de tant matar. O potser a causa de que la premsa es va cansar de la història. En fi, el misteri no ha estat resolt. Que potser entra dins del que Ronald Barthes denominava Mythologies, que al nostre segle XXI refermen que és una barbaritat.

Serà l'escalfament global, com creu Donald Trump, res més una mitologia fruit de la imaginació col·lectiva?, ho és el coronavirus o la temuda crisi que s'aproxima i l'antiga i irracional por que s'ha apoderat de milions de persones sense cap justificació? Sigui com sigui, més val caminar amb ullet, no sigui que se'ns caigui sobre el cap un aeròlit.

John William Wilkinson
lavanguardia.com
la verdadera historia
del lobo de Gévaudan