És el que cobra el salari mínim l'esclau modern?. És molt probable que sigui així, si definim l'esclau com l'individu que no es posseeix, sinó que pertany a un tercer a qui està obligat a llogar la seva força de treball per sobreviure. Per descomptat, podem trobar alguna cosa pitjor que aquest assalariat: l'aturat al final del seu subsidi d'atur, el sense sostre, les prostitutes de totes les edats i sexes o, fora d'Europa, els nens que treballen o adults que passen més de dotze hores al dia en una activitat pagada per uns quants euros, amb els quals comprar pa i llegums. En tots els casos, aquests individus es podreixen com a víctimes del capitalisme que, en la seva versió liberal, es caracteritza per un ús de la tècnica exclusivament ajustada als diners, al benefici i la rendibilitat. Esclau és qualsevol que pateixi aquest procés i ocupi en la societat un paper degradant que no es pot permetre el luxe de rebutjar.

 És veritat que l'esclau ha existit sempre, i no només a partir del moment en què el capitalisme liberal va agafar les regnes del destí d'Occident, i més tard del planeta. Construir piràmides, edificar ciutats, obrir canals, traçar rutes, aixecar catedrals, produir riqueses sempre ha suposat, en totes les èpoques, una classe explotada, la més nombrosa, i una classe explotadora. Passat el temps de la descoberta, la tècnica permet als més forts dominar als més febles. De l'edat de les cavernes a la d'Internet, la tècnica sempre actua com a instrument de dominació d'un grup sobre un altre. I aquesta societat técnica i desenvolupada gràcies a aquest esclaus moderns, que pensaba implantar el 5G en una Smart City com Barcelona, de sobte, s'ha trobat sense Mobiel World Congress, sense mascaretes ni guants per protegir-se d'un simple virus. Una societat que ha emmalaltit pel virus però que de cop s'ha curat de vanitats i estulticies (espero), per una llarga temporada. Però l'esclavatge va per llarg i en pitjors condicions que les actuals.