Una pedra recorre Europa, es reprodueix a centenars, a milers. Va germinar al voltant de 1990, va aparèixer en la Rathausplatz de Colònia i va seguir per Berlín el 1996, a la Oranienstrasse; des de llavors ja no es va aturar. Parlo de la stolpersteine, una petita peça cúbica de ciment (amb prou feines deu centímetres per costat) recoberta de llautó on s'inscriu informació relativa a persones, lleis o situacions vinculades a el complex univers opressiu del Tercer Reich. El seu hàbitat és urbà i la seva pell daurada llueix cridanera i bella entre el paviment de les voreres, davant el domicili de la víctima o a l'espai precís en el que van esdevenir els fets evocats i commemorats.
Una pedra en el camí. En realitat, més de setanta mil pedres instal·lades a data d'avui en ciutats europees, tot i que l'horitzó pot ser de sis milions si parlem de jueus, però d'uns onze milions més si es tracta del conjunt de deportats, i encara més d'afectats per el nazisme: tantes pedres com a víctimes va fer el Reich durant el seu imperi entre 1933 i 1945. No hi ha xifra. L'infinit no té xifra, només un signe, un símbol.
L'abast de la stolpersteine és gairebé discrecional, el seu límit s'ennuvola i el criteri es desfonda per la seva fràgil regulació. L'infinit no té xifra. La xifra està en l'infinit. Ho explica el Catedrátic d'Història a la Universitat de Barcelona Ricard Vinyes a Publico.es. Conec el fet per una experiència personal que vaig expilcar aquí el febrer de 2018.
Dilluns al matí quan tornava de caminar per la cosa aquesta de que s'ha de fer exercici, en passar pel carrer Borràs, em va cridar l'atenció aquesta llamborda amb una placa daurada que hi havia al terra, amb aquest nom gravat: Marià Llonch Casanovas, assassinat el 31.8.1941 GUSEN.
Em va sorprendre, no n'havia vist mai cap, així al terra, com per ensopegar-hi. A el periódico d'ahir vaig trobar la resposta; Efectivament la idea és aquesta, posar aquestes llambordes al terra davant cases de les víctimes del nazisme, tasca que l'artista alemany Gunter Demnig du a terme des de fa 25 anys.
Demnig va començar el seu homenatge sota la màxima "una persona només és oblidada quan el seu nom és oblidat", així que a les 'stolpersteine' (que literament significa pedres per ensopegar), grava el nom del deportat, la data de naixement i la de defunció edn el cas que fos assassinat pel règim de Hitler.
Gunter Demnig |
Demnig va començar el seu homenatge sota la màxima "una persona només és oblidada quan el seu nom és oblidat", així que a les 'stolpersteine' (que literament significa pedres per ensopegar), grava el nom del deportat, la data de naixement i la de defunció edn el cas que fos assassinat pel règim de Hitler.
Nomès a Sabadell, dissabte n'hi va instal·lar 23, una d'elles és la que teniu a la foto.
No és la primera vegada que l'artista alemany col·loca llambordes als carrers catalans -el 2015, el poble de Navàs va ser pioner- però ha sigut la més extensa. A més de Sabadell, també s'han col·locat 'stolpersteine' a Olesa de Montserrat, la Segarra, Granollers, Girona i als Guiamets (Priorat), el poble de Neus Català. La supervivent del camp de Ravensbrück, de 102 anys, va assistir amb la seva família a l'homenatge. "És un honor posar una 'stolperstein' a la Neus, perquè n'hi ha poques que es puguin col·locar a persones que encara són vives". La seva filla, Margarita Català, va agrair en nom de la seva mare -tot un símbol de la recuperació de la memòria històrica- l'acte i va assegurar que aquestes pedres contribueixen a fer que la història no sigui una cosa abstracta i llunyana. "Són com sentinelles -va afegir- que impedeixen l'oblit de totes aquelles violències infringides. La realitat actual de nombrosos països d'Europa, on la xenofòbia i l'extrema dreta aixequen el cap, ens mostra la gran necessitat de la memòria". El museu d'historia de la ciutat va gravar aquest vídeo de l'acte.
En toda Italia no hay ciudad (he estado en varias, unas conocidas y otras muy pequeñas y desconocidas), que no haya placas en los portales recordando a los difuntos por las tropas alemanas.
ResponEliminaHay museos de la primera mundial, pero las placas son para individuos. Por cierto, en Bassano del Grappa, en cada árbol hay un nombre escrito en una tablilla de madera ligado a este, y debajo de ese nombre un pequeño recipiente de cristal, también ligado al árbol que siempre contiene alguna flor, son los nombres de los partisanos, o antinazis que ejecutaron los alemanes.
Allí no lo olvidan.
Jo trobo que està molt bé. A Sabadell n'hi ha moltes com la de la foto, cal preservar la memòria perquè aquestes víctimes no caiguin en l'oblit.
EliminaObserva este paseo y mira el tronco de los árboles, hacia el medio...
ResponEliminahttps://www.google.es/maps/@45.7692374,11.7374335,3a,42.3y,319.66h,87.74t/data=!3m6!1e1!3m4!1skCxO4e_kJLtPTRu0EA7Qgw!2e0!7i13312!8i6656
No sé si Miquel y tú conocéis a Victor Klemperer y su magnífico libro LTI (Lingua Tertii Imperii) (La lengua del tercer Reich). Un libro esencial de la tragedia europea del nazismo. A través del poema que transcribo a continuación, Klemperer quiso transmitir a sus amigos judíos exiliados que su patria no era ya más que una ficción.
ResponEliminaEUROPA ES SOBRE TODO UN CONCEPTO
Que os haya llevado por los mares,
Que os haya librado de grandes plagas;
Las pequeñas carecen de importancia:
Escupir al fondo del mar desde
La barandilla de una nave libre
No es en absoluto el peor de los males.
Alzad agradecidos vuestros ojos
Agotados hacia la Cruz del Sur:
La embarcación clemente os transporta
Lejos del sufrimiento de los judíos.
¿Aún sentís la nostalgia de Europa?
Ante vosotros se encuentra, en el trópico:
¡porque Europa es sobre todo un concepto!
No lo conocía, lo buscaré. Gracias.
ResponEliminaNo lo conocía
ResponEliminaGracias
Salut