Coses del confinament, m'he acabat enganxat cada tarda a 'Joc de Cartes' que fan a TV3, i hi ha que veure quants de bons i variats restaurants tenim a Catalunya; sempre t'agraden més uns que altres i en el meu cas aniria abans de res a Hostalric on n'hi ha un parell que em varen agradar molt. També al Serrallo hi ha una oferta molt bona, o a Espinavell, o la Fonda Rigà a Tregurà, on hi estat varies vegades, i per suposat a Barcelona ciutat i a altres contrades. 
Hi pensava avui mentre feien el programa dedicat a restaurants diferents de Barcelona, on hi havia el Rio Dragón, d'un xines molt catxondo, un restaurant a les fosques, un d'alkali i el  'Passion Show' que és amb espectacle inclós al poble espanyol. Aquest últim restaurant és el que ha motivat aquest escrit, atès viu bàsicament del turisme, no se com s'ho faran quan acabi el confinament, amb la previsible absència de turistes, i com aquest, molts altres que estan en zones que viuen del turisme. Em temo que n'hi hauran uns quants que ja no tornaran a obrir, víctimes d'uns danys col·laterals que afectaran a molts més negocis i no nomès en el món de la restauració, penso ara mateix en molts bars que ja no tornaran a obrir. Es l'efecte final de la pandemia, que afectarà també al petit i mitjà comerç. El que hem passat fins ara, morts a banda, no és res, el pitjor està per venir. També és cert que als qui no ens ha afectat en l'àmbit familiar el coronavirus, encara no hem posat cara als morts, en estar confinats de moment són només xifres; la saturació diària d'informació fan que es relativitzi el nombre de morts, és allò de què un miler de morts és un accident i un mort una tragèdia. Serà després, en tornar a la quotidianitat del dia a dia, quan en passar llista trobarem a faltar moltes cares del barri, de la gent del nostre barri. Venen temps difícils i no sembla que l'actitud dels nostres polítics, sovint miserable i roïna, ens ajudaran a superar-los.