Diuen que l’humor és tan necessari en temps de dificultats com els que estem vivint. L’únic problema és que et planti davant d’una veritat a crits que alguns eviten dir i d’altres eviten sentir i t’agafi amb la guàrdia abaixada. Jo sempre acabo tornant Capri. En aquest cas, al monòleg del nàufrag. Em sé de memòria allò de «la meitat dels salvavides estaven pintats per les parets... va tocar un salvavides per cada 200 o 300 persones... I un pobre home cridava: ‘i deixi-me’l i deixi-me’l...’; zum, cap a a baix, i encara va treure el cap un moment per dir 'ja no cal'».
En aquest ‘ja no cal’ correm el perill de ser molts. Dono per entès que els primers que n'han de tenir són la gent que està malalta i els que els cuiden; crec que no és necessari que ens ho recordi ningú, però, alhora, hi ha gent amb responsabilitats d’acció que no són les sanitàries i que estan igualment obligats a respondre una altra cosa que el ‘sálvese quien pueda' del capità del Rei dels mars’ del monòleg de Joan Capri davant de ciutadans, empreses i entitats.
No sé si aprendrem alguna cosa sobre la comunicació en temps de crisi, però jo demano, a més de la claredat, que no em prenguin per imbècil, ni que em tractin com al nen que no entén què passa, cosa que d'altra banda estaria per demostrar. Confondre els missatges positius amb cofoisme o infantilització acostuma a treure'm de polleguera, i si a més veig com sura l’únic salvavides disponible, encara més. Ni banalització ni tremendisme. Les apel·lacions emocionals de les administracions s’han de sustentar en una acció política en tots els nivells de responsabilitat. I, si no, no dir res és més honest. No necessito missatges que em diguin que sortirem d’aquesta si no van acompanyats de mesures concretes i de quan i com es posaran en marxa. I certament no necessito que em parlin de guerres i soldats.
El pitjor del nàufrag no és no tenir salvavides; és que el vaixell de rescat no sàpiga trobar-lo o que, mentre s'ofega, hagi de suportar com discuteix la tripulació. - núria iceta - elperiodico.cat/ca/
Dudo que haya barco con capacidad para salvarnos.
ResponEliminaSalut
lo que hay es mucho pirata suelto.
ResponEliminaCon la agravante de que los amnésicos del 11M, de la guerra de Irak, del Sovaldi, etc. etc. etc, están utilizando el estado de shock para dar rienda suelta a sus delirios fascistomaníacos. (La buena fe se presume siempre, pero va a ser que no...)
ResponEliminaPues si, lo que sucede es con esta igual que con otras excusas aprovechan para recortar cada vez más libertades de la ciudadanía. Aquí no hay buena fe, al contrario, hay mucha mala fe.
ResponElimina