Comentava el retornat Toni Clapés l'altre dia al seu programa de la tarda a Rac1 que el pernil ibèric és millor menjar-lo amb pa amb oli sense tomàquet, i és veu que a la xarxa, els hiperventilats de torn li han dit de tot menys bonico. La xarxa pels no iniciats, és bàsicament twitter, un lloc infernal on hi mora el pitjor de cada casa i persona.

"M’abelleix parlar d’aquesta qüestió o puntualització gastronòmica, que pot semblar menor, però que ni molt menys o és. Parlava l'altra dia quan encara podiem xerrar pel carrer amb un company que em deia que a ell li agradava el pa torrat sucat amb tomata i pernil de 5 jotes, de Jabugo, vaja!. Lamento dissentir - li vaig dir - i com a expert en pa amb tomata després de sopar gairebé cada dia durant 40 anys, aixó, pa amb tomata i embotit o sovint pernil, vull manifestar en primer lloc, que torrat i amb tomata no m’agrada tant llevat que sigui xapata, i dos i molt important, si el pernil és bo de veritat, no cal tampoc un 5J, -que el 5 té mala asturgança, almenys el 5G- bé si cal (però sovint no es pot volia dir), com deia si el pernil es bo, m’agrada molt més amb pa sense tomata, amb oli d’oliva i prou. Tinc la mania o així m’ho sembla que la tomata li treu sabor al pernil, com si la superposició de sabors es barregessin en detriment del gust del pernil.
De fet, potser el que no s'ha de fer és un entrepà amb pernil del bo; tal i com és al plat de la fotografía tallat a llonzes ben fines i acompanyat del pa sucat amb oli és quan és més bo, de fet el que és més saborós d'aquest pernil és el greix, aquell greix oliós que t'impregna la pituitaria amb la seva fortor mentre et pringues els dits de la grasa que desprén i el paladar es deleix en tastar-lo. Caram! m'està entrant gana.
El pa que ha de ser de baguette, pot perfectament ser de benzinera (precuit) si el saben coure bé, és fins i tot millor que la baguette de forner, o fins i tot millor atrès la farina amb que fan el pa precuit és de millor qualitat i força, a més, més d'un dos i tres forners la baguette la compren precuita i després la couen com si fos seva, però aquesta és una altra historia, a penes queden forners al menys a la meva zona, hi ha gent que fa pa però que no es poden dir forners, fins al punt que he acabar menjant pa de motlle, o de multicereals que aquest està prou bé, almenys el del Valero, però per exemple la xapata ja l'he donat per perduda, no la saben fer, com el llonguet o la coca de forner, llevat de llocs concrets, molt puntuals com a Manlleu o Mollet i els croissants nomès a Vic. Parlo de l'àrea que conec, a Barcelona no conec els forners que hi han, llevat de l'escalador del Pp, i el Xavier Barriga, i les dues experiències que he tingut amb aquest últim que té botiga a SBD han estat molt decebedores. Ara, tot es qüestió de gustos o deries, en conec un que de jove es feia pa amb tomata i a sobre hi posava cola-cao i després pernil i deia que estava molt bo. 

Revisant un article de RAC1 del 2018 m'he extret aquest paràgraf:
"Es pot gaudir al 100% del pa amb tomàquet amb un pernil o embotits, “mai ibèrics, pel seu contingut amb pebre vermell”, segons Fàbrega. Hi està d’acord en Monzó, que en un article a La Vanguardia demanava, sisplau, posar fi al pa amb tomàquet en qualsevol entrepà. No se’n posa, deia, als de xoriço, lacón o sobrassada, ni tampoc als de formatge si aquest és prou bo. “En alguns llocs, fins i tot el pa per acompanyar el pop a feira, que és un festival de pebre vermell. Apa, vinga!”, es queixava l’escriptor."
Vol dir que la discussió sobre el tema ve ja de vell, però com en el cas d'en Clapés ara ha sorgit de nou.


Volem pa amb oli (cançó)
Escolteu, hi ha qui vol
Hi ha qui volia
Els uns volen
D'altres prou voldrien

I d'altres volen, volen, volen
Volen, volen
Davant de tot això, nosaltres

Volem pa amb oli
Pa amb oli volem
Volem pa amb oli
Pa amb oli volem

Volem pa amb oli
Pa amb oli volem
Si no ens el donen
Si no ens el donen
Ens el prendrem

Els de ca el Fulano
Mireu si han prosperat
S'han comprat un mil vuit-cents
Per poder anar al mercat (Caram)

Ara diuen que se'n van
A viure a la ciutat
Pues l'ambient del poble
No els permet d'alternar
Ai, ves

Volem pa amb oli
Pa amb oli volem
Volem pa amb oli
Pa amb oli volem

Volem pa amb oli
Pa amb oli volem
Si no ens el donen
Si no ens el donen
Ens el prendrem

La família Fulano
Que ve de tant en tant
S'han fet una caseta
A l'era d'en Torrat

Les nenes del xalet
Es veu que han estudiat
Porten minifaldilla
I parlen d'igualtat
Ai ves

Volem pa amb oli
Pa amb oli volem
Volem pa amb oli
Pa amb oli volem

Volem pa amb oli
Pa amb oli volem
Si no ens el donen
Si no ens el donen
Ens el prendrem

Passen amb el cotxe
A grans velocitats
I espanten les gallines
De tot el veïnat

No us feu tant el pinxo
Gent de can Torrat
Quan tindrem pa amb oli
Les coses canviaran
Veureu

Volem pa amb oli
Pa amb oli volem
Volem pa amb oli
Pa amb oli volem

Volem pa amb oli
Pa amb oli volem
Si no ens el donen
Si no ens el donen
Ens el prendrem
Font: Musixmatch



Compositors: Joan Crosas