L'expansió de l'epidèmia i la inestabilitat política i econòmica derivades d'ella han portat a la humanitat a un d'aquests moments en què la història s'accelera i entra en un moment crític de canvi, i som nosaltres qui tenim que decidir com serà el món el dia després del Covid-19, afirma l'historiador i filòsof Yuval Noah Harari en una entrevista via correu electrònic a la vanguardia.
La història s'està accelerant: el vell llibre de regles està quedant fet miques i el nou encara s'està escrivint. Hem entrat en un moment molt fluid històricament. Estem duent a terme immensos experiments socials amb centenars de milions de persones: indústries senceres han passat a treballar des de casa; universitats i escoles han passat a l'ensenyament en línia; els governs estan injectant bilions en l'economia i considerant aspectes com la renda bàsica universal.
Tots, governs i persones individuals, estan intentant fer coses que fa uns pocs mesos haguessin semblat totalment impossibles. Als passadissos del poder es senten idees boges. Però aquesta finestra de fluïdesa és curta. Aviat un nou ordre emergirà i es solidificarà, i, per tant, el moment d'influir en la direcció de la història és aquest.
Ens enfrontem a moltes alternatives. Donaria suport la gent a l'ascens de dictadors, o insistiria que aquesta emergència es gestionés d'una manera democràtica? Quan els governs gasten milions per ajudar a negocis arruïnats ¿salvaran a les grans corporacions o als petits negocis familiars? ¿Els països s'ajudaran els uns als altres en un esperit de solidaritat global o continuaran amb una política egoista i aïllacionista com fins ara?
Els ciutadans també haurien ficar pressió als polítics perquè actuïn amb un esperit de solidaritat global; perquè cooperin amb altres països més que culpar-se entre ells; per distribuir els fons de forma justa; per preservar els controls i els equilibris democràtics fins i tot en una emergència.
El moment de fer-ho és ara. Sigui qui sigui a qui triem per governar en els propers anys no tindrà la capacitat per revertir les decisions que s'estan prenent ara. La pandèmia a suspès la llibertat de moviments i ha activat la vigilància digital sobre els ciutadans. Després del confinament, el dubte que em queda és si el sistema avançará cap a un ciber totalitarisme o cap a una societat que posi límit a aquests abusos. A les nostres mans està, al cap i la fi, el control del poder que cedeixes és el que acabes concedint.