Això de rentar-se les mans és un gest molt adequat en aquests temps que corren, més encara quan acaba de concloure una Setmana Santa atípica, sense més processons pels nostres pobles i ciutats que uns quants sacerdots sobre rodes beneint els carrers des d'un capellà mòbil. La veritat és que en gairebé tots els passos i rituals consagrats en aquestes entranyables dates falta una referència al governador romà de la Judea, un defecte que, com ja he assenyalat diverses vegades, es va encarregar de subratllar en un poble andalús un gitano amb llàgrimes als ulls, segons em va explicar el meu enyorat Rafael Martínez Simancas: "Hay que ver, si no es por el hijoputa de Pilatos, un poco más y nos quedamos sin Semana Santa".

Rentar-se les mans a consciència, fregant-les durant deu minuts fins escorxar l'epidermis i el passat, és el que ha fet Esteban González Pons en una entrevista a Jordi Évole des de casa, una d'aquestes entrevistes casolanes, sense llums ni maquillatge, que són l'última moda. Potser es trobava massa relaxat per això d'estar en sabatilles, però el cas és que quan Évole li va preguntar si les retallades en la sanitat pública havien estat fruit d'unes polítiques errònies, González Pons va contradir la línia de defensa principal del PP i va dir que sí, que s'havien equivocat per no donar-li la importància deguda a la sanitat i la investigació, per gastar-se els diners en francachelas i bolquets de putes, encara que la culpa -això ho va subratllar des del principi- era de la societat espanyola, per votar el que votava.

No li faltava raó, més aviat li sobrava, i hi va haver un moment en què González Pons, posseït de santa indignació, va estar a punt de cabrejar molt i arengar la ciutadania: "Però com se'ls ocorre votar-nos a nosaltres vint vegades, ànimes de càntir, si ja han vist que els deixem els hospitals tremolant? Quina colla d'irresponsables, és que no aprenen, cony, així estem ara com estem ". En lloc d'això, va comentar que amb una mica de sort hauríem après la lliçó i començàvem a tenir una mica de cura amb el que triàvem a les urnes, això que uns diuen consciència social i altres simplement sentit comú. És a dir, aprendre que les despeses sanitàries i farmacèutiques són prioritàries a la banda del malbaratament en parcs aquàtics, visites papals, casaments principescs i aeroports sense usar, per no parlar dels sobres plens de diner negre que circulaven de mà en mà a Gènova i les vistoses campanyes de finançament il·legal.



 La corrupció no només roba, sinó que a més mata: aquesta és la formidable lliçó de cinisme democràtic que va impartir, en sabatilles i des de casa, Esteban González Pons, un home que abans d'exercir d'eurodiputat al Parlament Europeu va ocupar l'inversemblant càrrec de Vicesecretari General d'Estudis i Programes del PP. "No van ser decisions polítiques: vam ser tots que, a poc a poc, vam anar consentint". És una frase per emmarcar o, millor encara, ficar-la en un sobre, dipositar-la en una urna el dia de les pròximes eleccions i després rentar-se bé les mans. Recordin-bé, que després passa el que passa. Una mica més i ens quedem sense assabentar-nos, si no és per González Pons.


 González Pons es renta les mans
DAVID TORRES - publico.es