¡ 

Aquesta crisi de l'estimat Covid-19, ens ha aportat coneixement de molts conceptes nous o potser oblidats, i també veure com Rodriguez de la Fuente o Iker Jimenez ja ens havien avisat del virus, com si no haguessin avisat molts altres d'aquesta com d'altres possibilitats de pandèmies variades o guerra bacteriològica.
Ens ha ensenyat tambè quelcom que ja sabiem, com que no hi ha experts en res a l'hora de la veritat, quan l'experiència per nova no ha estat experimentada (valgui la redundancia) i que per a ser Governant s'ha de ser indigent mental e inepte en grau superlatiu vistes les decisions que han pres els Governs de tot el planeta, almenys al superb món occidental. Aquesta crisi, ha estat el triomf de la idiocracia que s'ha avançat uns quants anys a la previsió que també ens havien fet, i ha palesat que si alguna cosa no tenen en absolut els nostres governants i experts és sentit comú.
Es sorprenia un informàtic de Palo Alto (California) que aquí estem tan confinats, car a California la gent pot sortir al carrer, families sencers amb nens i tot, guardant les mínimes precaucions que ja ens sabem tots de memoria, evitant-ho aixó si, la gent gran per ser un grup de més risc. De fet, el confinament d'aqui nomès es dona a Itàlia, a la resta de Europa no és que els governs siguin més laxes, és que empren una mica de sentit comú, nomès una mica, però suficient per gestionar molt més bé la crisi que no pas Espanya o Itàlia.
Per exemple, em sembla de sentit comú que jo surti de casa amb la mascareta i em desplaci fins al Corte Inglés, on al costat mateix del supermercat que està obert, hi ha la botiga de Nespresso on encara que no hi hagi ningú, si puc deixar-hi les càpsules buides per a ser reciclades (o aixó em diuen), però m'exposo a que algun agent de la llei i l'ordre m'aturi o fins i tot em multi, i a aquests no se'ls pot retreure res, es el que els hi han manat els manaires de dalt.
També sembla de sentit comú que agafi la bicicleta i me'n vagi a donar un tomb pels camins fins a Matadepera, Castellar o Ripollet seguint el camí al costat del riu, i no em val la peregrina excusa de Marlaska dient que puc patir un accident estant saturades les urgències dels hospitals, he vist excuses millors, clar que Marlaska e inteligencia no deixa de ser un oxímoron. Per cert, el tal Marlaska és el que havia de derogar la llei mordassa, i no l'ha tret ni la traurà, ans al contrari, ara resulta que ens vol geolocalitzar i controlar els mòbils per saber si fem bondat o no, i no se si hi ha caigut entre altres coses en que la gent els pot deixar a casa, que de fet es el que hauria de fer quan surti al carrer, ho recomano, caminar sense el mòbil és molt alleujador i dona una enorme sensació de llibertat, i la llibertat és el que precisament Marlaska ens vols treure amb les seves mesures coercitives e il·legals. Seria bo recordar que de les nou condemnes d'Estrasburg a Espanya per tortures o per no investigar tortures, en sis el jutge instructor va ser Marlaska.
Dels passejadors de gossos ja no val la pena ni parlar-ne, nomès constatar que curiosament la pluja els treu del paisatge, però fixeu-vos que els gossos tenen més drets que les persones en aquest sentit.
És el que hi ha, la conxorxa dels enzes s'ha posat en marxa, i sense aturador, mentre nosaltres tan valents i espavilats que ens pensem que som els hi ho consentim tot, tot i tot, potser hauriem de recordar a Wat Tyler o quan Adam conreaba la terra.  i tots els homes eren iguals. La revolta que tenim pendent encara  és possible.