L'icònic gratacels Empire State Building ha canviat les seves habituals llums blanques per unes vermelles i blanques que emulen a les d'una ambulància com a homenatge a tots els professionals sanitaris que lluiten contra el coronavirus a Nova York. Això passa cada dia a les nou en punt de la nit, mentre les emissores de ràdio emeten New York en la versió d'Alicia Keys. Podrien haver posat New York New York de Frank Sinatra, però en la situació actual de la ciutat encaixa més la versió més nova de Keys, entre altres coses perquè el New York de Frank Sinatra ja no existeix, la ciutat actual, els Estats Units d'Amèrica actuals, ja no són la potència que tenia solució per a tot, el gran germà que vigila protector Occident, perquè, vista la incapacitat que ha demostrat davant del coronavirus, part del seu prestigi internacional s'ha enfonsat per sempre. Com escriu Pilar Rahola a la Vanguardia, on és aquell país capaç de fer un vaixell de guerra diari durant la Segona Guerra Mundial?.
Mentre la Xina ha demostrat una capacitat ingent en construir hospitals, confinar ciutats i dotar de recursos al seu sanitat, la gran potència americana no té equips d'aparells respiratoris, ni material de protecció individual, ni nous hospitals, i molts infermers i metges no tenen guants ni mascaretes. La situació a Nova York sembla impròpia d'una gran potència. El gran gegant no ha estat capaç, doncs, d'activar la seva poderosa maquinària de reacció tot i l'evidència que la pandèmia els arribaria.
Com és possible que el país amb els serveis d'intel·ligència més avançats, capaços de tenir informació privilegiada sobre el que passava a la Xina, i amb els millors laboratoris de virologia del món, no hagi reaccionat tot i tenir molt més temps per preparar-se? Sabia, abans que ningú, com combatien la pandèmia a la Xina, a Corea, a Taiwan o a Israel, i no s'ha preparat? ¿I també ha pogut veure, amb temps, els errors comesos a Itàlia i a Espanya, i la confusió global europea, i què ha fet? I no és només culpa de Trump i les seves tonteries, perquè aquí ha fallat tot el sistema, i aquest és un indicador de decadència molt seriós.
Ha fallat Europa i EUA i ha sortit endavant la Xina, que lògicament rendibilitzarà aquesta posició d'hegemonia. Qui comprarà, sinó la Xina, les accions europees i americanes que baixaran? I de qui depenem per al material sanitari? No és EUA, sinó la Xina, qui dominarà el relat històric. La pandèmia està canviant el mapa geopolític de manera accelerada. No sabem com serà el nou paradigma, però serà diferent.
Mentre la Xina ha demostrat una capacitat ingent en construir hospitals, confinar ciutats i dotar de recursos al seu sanitat, la gran potència americana no té equips d'aparells respiratoris, ni material de protecció individual, ni nous hospitals, i molts infermers i metges no tenen guants ni mascaretes. La situació a Nova York sembla impròpia d'una gran potència. El gran gegant no ha estat capaç, doncs, d'activar la seva poderosa maquinària de reacció tot i l'evidència que la pandèmia els arribaria.
Com és possible que el país amb els serveis d'intel·ligència més avançats, capaços de tenir informació privilegiada sobre el que passava a la Xina, i amb els millors laboratoris de virologia del món, no hagi reaccionat tot i tenir molt més temps per preparar-se? Sabia, abans que ningú, com combatien la pandèmia a la Xina, a Corea, a Taiwan o a Israel, i no s'ha preparat? ¿I també ha pogut veure, amb temps, els errors comesos a Itàlia i a Espanya, i la confusió global europea, i què ha fet? I no és només culpa de Trump i les seves tonteries, perquè aquí ha fallat tot el sistema, i aquest és un indicador de decadència molt seriós.
Ha fallat Europa i EUA i ha sortit endavant la Xina, que lògicament rendibilitzarà aquesta posició d'hegemonia. Qui comprarà, sinó la Xina, les accions europees i americanes que baixaran? I de qui depenem per al material sanitari? No és EUA, sinó la Xina, qui dominarà el relat històric. La pandèmia està canviant el mapa geopolític de manera accelerada. No sabem com serà el nou paradigma, però serà diferent.
Aixó si, será diferent, sense cap mena de dubte.
ResponEliminaSalut
Una peculiaridad: Pese a que Nueva York se compone de cinco distritos: Manhattan, Brooklyn, Bronx, Queens y Staten Island, mucha gente de Europa cree que New York city es solo Manhattan.
ResponEliminaTres veces he tardado en acertar con la palabra "peculiaridad". A la vista está...
ResponEliminasupongo que si, mi hija mayor estuvo hace poco y se lo recorrió casi todo.
ResponEliminavaya, podríamos decir que la palabra peculiaridad es muy peculiar.
ResponEliminaSaludos.
Me salía "peculiariedad" o "peculareidad". Cualquier cosa menos peculiaridad. Lo he tenido que mirar...
ResponEliminaEso no es tan fácil, China ha hecho lo que ha hecho, porque no hay sindicatos, no hay derechos laborales y se hace lo que manda "el regimen". Mucho se aplaude a quienes a diario, torturan, encarcelan, asesinan o censuran a sus ciudadanos, o ¿se nos ha olvidado Li Wenliang?. China es una conjura de mentiras a la que hay poco o nada que envidiar.
ResponEliminaUn saludo
CHILOÉ: Peculariedad o Pecualiaridad en castellano es correcto.
ResponEliminaDaniel: no es ese el problema: aquí casi no hay sindicatos, derechos laborales, pocos y manda el régimen del 78. Simplemente aqui se han hecho las cosas tarde y mal, igual que en estados Unidos o Inglaterra. Itàlia es diferente, fueron los primeros y lo tuvieron más difícil, el resto ya esta avisado con 15 días de antelación, pero reaccionaron tarde.
ResponEliminaLos sindicatos en España se dedican a hacer otras cosas menos las que tienen que hacer, por no hablar como protegen en las empresas solo a un tipo determinado de empleados (los fijos que llevan mucho tiempo) y miran a otro lado con los eventuales, las normas de seguridad y demas cosas (no importantes)...
ResponEliminaUn saludo