Amb relatiu interès vaig veure la primera part del partit d'ahir de la represa de la Bundesliga entre el Borussia Dortmund i el Schalke04, o 4-0 en el cas d'ahir. La sensació de veure un partit de futbol en directe sense públic és estranya, potser porquè en el meu cas el futbol m'avorreix sistemàticament jugui qui jugui, i de fet veig els partits del Barça per veure si guanya i els de el Madrid per veure si perd, la resta, poc m'interessa; abans, si m'agradava veure els partits del Barcelona B, quan jugaven un bon futbol, però d'això fa molt de temps, de quan jugaven Basora, César, Kubala, Vila i Manchón, i el Barça B era el Condal, o quan la lleva del Mini amb Iván de la Peña al capdavant jugava un futbol preciosista.

 Calculaven els mitjans que mil milions de persones veurien per televisió el retorn de la Bundesliga. Potser és una xifra exagerada, però és indiscutible el paper rellevant que ha adquirit en aquest moment crític. El que passi en el campionat alemany transcendeix a la resta de el futbol, i des dels àmbits esportius, econòmics i sanitaris l'observen, ja que d'alguna manera actua com un laboratori de proves davant l'incert panorama que ha deixat el virus.

Si l'aventura de el futbol alemany acaba bé, es multiplicaran les raons per confiar en el bon destí final de la resta dels grans campionats i d'uns quants esports d'elit més. Si surt malament, el cop per al futbol serà mortal, l'estocada definitiva. De tot això tracta el seu retorn. Pel que es va veure ahir, va ser una tornada amb molt protocol que millorar, sense aquell punt efusiva dels estadis plens a rebentar, sense ningú que pogués insultar les mares dels àrbitres o els àrbitres assistents, ni acarnissar-se amb el rival si perd. Sense descarregar l'adrenalina de milers d'espectadors al camp, ocultant el seu fracàs i la mediocritat de les seves vides, cridant desaforats contra tot; ja no tindrem a milers d'entrenadors al camp, i encara que en el partit que vaig veure ahir hi va haver gols i bones jugades, va faltar el més essencial, la base del futbol, ​​el públic a l'estadi i la identificació amb el seu equip. I és important recordar que la lliga Alemanya no té res a veure amb l'Espanyola, ja que mentre que la primera pot sobreviure per la seva idiosincràsia mes localista, l'espanyola té un greu problema de sostre econòmic que plana sobre ella que no crec siguin capaços de resoldre, per més interès que hi posin els mitjans i les cases d'apostes que els financen. Com diria el filòsof José Maria Garcia: el tiempo este juez insobornable que da y quita razones, tendrá la última palabra.