Les ovelles més fortes són les que demanen més llibertat;  poc els 
importa que el llop delmi els membres més dèbils del ramat.
La immunitat del ramat - Andreu Claret 

Davant de casa meva hi ha una pintada que demana ‘+ Corona i – Virus’. Molts li fan fotos per penjar-les a les xarxes i expressar, suposo, la seva adhesió a l'anhel de més llibertat que recorre mig món. Més llibertat i menys confinament clamen Díaz Ayuso i Pablo Casado, davant els qui demanen més respecte al virus, com Pedro Sánchez o Emmanuel Macron. A Itàlia, on fa un mes vam veure camions militars portant taüts al cementiri de Bèrgam, les regions també exigeixen ara el final de l'excepció, tot i que els morts passin de 240 al dia. Demanen llibertat davant un govern que consideren presoner d’una OMS que Trump, Orbán i Bolsonaro qualifiquen de comunista. 
Davant de pastors tan erràtics, és lògic que el ramat vagi desorientat. On fins fa uns dies prevalia la por de morir, ara preval el terror a una crisi apocalíptica que castigarà l'economia i delmarà la classe mitjana. Davant la crisi: ¡llibertat!  El crit és tan vell com els arguments d'Adam Smith, però el coronavirus l'ha renovat. Mentre uns exigeixen llibertat al barri de Salamanca amb roig-i-groc, d'altres ocupen els carrers de Stuttgart, cridant contra la Merkel i, de passada, contra els jueus, i a Maryland es manifesten amb fusells d’assalt. No tots els que demanen llibertat són feixistes, ni tan sols extremistes, però Vox (i el PP d’Aznar), Nova Alemanya o l'antic Tea Party han trobat una mina. Ramats poc immunitzats atents a solucions expeditives. 
Entre els qui demanen cautela davant dels estats d'alarma també hi ha gent que necessita treballar i liberals autèntics, per descomptat. L'australià John Keane, autor d'un llibre sobre el Nou Despotisme, ha alertat del perill d'un totalitarisme de nou encuny com a resposta a la pestilència. No li falta raó. El còctel que constitueixen el populisme, les 'fake news', les xarxes, les teories conspiradores i l'aversió a les vacunes és letal. Perquè actua sobre un ramat que ha perdut la immunitat i perquè opera sobre societats que han banalitzat el mal, com ens va recordar Hannah Arendt. Sobretot quan la mort ronda per altres barris. 
Per això els pastors més raonables ho tenen difícil per formular propostes respectades per tot el ramat. No totes les ovelles són iguals. I les més fortes són les que aspiren a més llibertat. Poc els importa que el llop delmi els membres més dèbils del ramat.