Vostè és el fill d’un terrorista”. Dit així, hi ha dues opcions: que es tracti d’un qualificatiu que faria referència a la pertinença a una classe, igual que es diu “Vostè és un professor, un cuiner o un marquès”. Com que existeix el conjunt d’aquests elements, la ­frase simplement recordaria aquest tret compartit. Aquí el dubte sorgeix quan es considera si existeix la classe de “fills de terroristes”. És evident que sí la de terroristes i la de víctimes de terroristes, totes dues fins i tot tenen les seves pròpies organitzacions, evidentment amb objectius diferents. Fins ara no tenim notícies de l’existència d’aquesta nova categoria.

Aleshores hi ha una altra opció, la que els lingüistes indiquen referint-se als noms de qualitat que al·ludeixen al fet de tenir una determinada característica o manera de ser. Són noms que no classifiquen, sinó que són performatius: la seva simple enunciació ja els fa existir com a tals. De manera que “el fill d’un terrorista” seria el que és anomenat així. Prenen així un valor clarament despectiu; són insults que apunten a l’essència de l’ésser d’aquell a qui es dirigeixen, és un “tu ets això”, el redueixen a la condició que definiria el conjunt del seu ésser. És per això que al Registre Civil no està permès portar la imaginació dels pares fins a noms despectius per als seus fills.

També és possible considerar que un nom sense qualitat pugui ser utilitzat com a insult, fora del seu ús classificatori. El racisme en fa un bon ús, d’això.

Jacques Lacan explica que l’insult sorgeix quan s’esgoten les paraules i deixen pas a l’odi com el camí principal per si­tuar l’ésser de l’altre. Un altre psicoanalista, Jacques-Alain Miller, recordava que l’insult sorgeix com a efecte de l’ aca­lorament que provoca la còlera, que com que no troba les paraules adequades acaba etzibant epítets pejoratius.

La cosa és que l’odi és una passió molt contagiosa, fins i tot més que el virus, i per al qual no és fàcil trobar una vacuna.


Breu teoria de l’insult
José R. Ubieto
lavanguardia.cat