Quan s'ha sortit del cercle d'errors i d'il·lusions a l'interior del qual 
es desenvolupen els actes, prendre posició és gairebé impossible. 
Es necessita un mínim d'estupidesa per a tot,  per afirmar 
i fins i tot per negar.  - Emil Michel Cioran


Segons alguns experts, la globalització havia de posar fi als estats nació clàssics. Sembla que no serà ­així. Qui va dir que els diners no tenen pàtria? El tancament de la factoria de Nissan de Barcelona no s'entén sense el paper de l'Estat francès en l'aliança Renault-Nissan-Mitsubishi. La lògica global no ha eliminat els interessos vinculats a aquelles fronteres que insistim a repetir que no existeixen o existeixen menys. Els sindicalistes francesos diran als seus col·legues d'aquí que cadascú vigili el seu tros, mentre els seus homòlegs britànics respiren alleujats perquè la planta de Nissan a Sunderland ha estat indultada, un regal inesperat també per als partidaris del Brexit.

Emil Cioran, el romanès que va ­inventar l'autoajuda inversa per a plaer dels escèptics, està sent reeditat en castellà per Tusquets, amb gran sentit de l’oportunitat. A l’assaig 'En las cimas de la desesperación', hi ha un missatge encriptat per als polítics (barcelonins, catalans i espanyols) que es veuen desbordats pel drama de Nissan: “La nostàlgia revela el significat demoníac del temps, que, a través de les transformacions que realitza en nosaltres, provoca implícitament la nostra aniquilació”. Nostàlgia, ocurrències, retrets creuats i rostres d'esglai són el retaule de la impotència política. Em sap greu haver d'escriure això: ni Colau, ni Torra, ni Sánchez transmeten, a la gent de Nissan, res que s’assembli a la confiança. - Francesc Marc Álvaro - lavanguardia.

La marxa de  Nissan feia anys que es temia, més de deu, recordo ya manifestacions dels treballadors de l'any 2009, en aquest temps ha estat una lenta agonia i potser era abans que es tenia d'haver actuat, ara ja és tard. No crec que als senyors Makoto Uchida i Gianluca de Ficchy, principals responsables de la moguda, els impressioni gaire que es recordi ara la llarga tradició del sector automo­bilístic a Catalunya, amb tot el seu ­corol·lari de coneixement tecnològic i capacitació laboral. Frank Torres, l'executiu triat per tancar, ha amollat una frase que sintetitza el tot i el no-res d'aquest problema: “No és una ­decisió fàcil, però els desafiaments globals l'han provocat”. Emprant llenguatge tèxtil, o del que en queda, amb el cas de Nissan, tenim mala peça al teler, i no estaria de més recordar que de fet la marxa de Nissan la provoca Renault que el que vol és garantir la producció al seu país. França primer.