ALLÒ QUE EL TEMPS S'ENDUGUÉ

ALLÒ QUE EL TEMPS S'ENDUGUÉ

DECLARACIÓ PER UN GOVERN CATALANISTA I DE PROGRÉS - Pasqual Maragall -  19 de novembre de 2003 - Escenari després de les eleccions. He escoltat opinions, he contrastat valoracions, he mantingut contactes polítics a tots els nivells i he reflexionat. Vull ara manifestar públicament la meva posició i les meves conclusions. La realitat del canvi és inqüestionable. No és possible repetir la majoria parlamentària de les dretes de l&#…
Continuar llegint...
JOSEP CARNER, ARA CONFINAT

JOSEP CARNER, ARA CONFINAT

Poc es podia imaginar Josep Carner que, cinquanta anys després de morir a Brussel·les, on va viure una part del seu exili -els primers anys els va passar a Mèxic-, la celebració d'aquesta efemèride hauria de ser confinada i telemàtica. El 4 de juny de 1970, després de visitar breument Catalunya ja bastant malalt, el que és conegut com príncep dels poetes va morir, però la seva obra, com a màxim representant del noucentism…
Continuar llegint...
UNA MENTIDA QUE DIU LA VERITAT

UNA MENTIDA QUE DIU LA VERITAT

La meva sang s'ha transformat en tinta. Convindria evitar de totes totes aquesta repugnància. Estic enverinat fins a la medul·la. Vaig cantar en la foscor i ara és aquesta cançó la que em fa por. Més encara: sóc leprós. Coneixeu les taques de floridura que simulen un perfil? No sé quin encant de la meva lepra enganya el món i l'autoritza a abraçar-me. Pitjor per a ell! No em concerneixen les continuacions. Només he ex…
Continuar llegint...
MENTIR O MOSSEGAR-SE LA LLENGUA

MENTIR O MOSSEGAR-SE LA LLENGUA

El cessament del llavors director de la Guàrdia Civil, Félix Azón, el gener d'aquest any, es va justificar en el marc d'una remodelació de l'equip dirigent de la policia militaritzada, però la causa seria, segons avança 'El Confidencial', l'ocultació d'informació relativa a l'operatiu contra membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), que va acabar amb la detenció de nou persones acu…
Continuar llegint...
#JONOSOCGEORGEFLOYD

#JONOSOCGEORGEFLOYD

El racisme és inseparable del nord-americà blanc, sobretot si és anglosaxó i protestant. L'acompanya allà a on va, encara que no sigui racista. Així de clar ho va dir Betsy Hodges fa quatre anys, quan era alcaldessa de Minneapolis i va col·locar al racisme i la mala relació entre la policia i els negres com el principal problema que tenia la seva ciutat. Diverses dècades abans, l'historiador Arthur Schlesinger reconeix…
Continuar llegint...
GANES DE VIURE, DE VEURE

GANES DE VIURE, DE VEURE

I de sobte, d'un dia per l'altre, un 14 de març la nostra vida quotidiana va canviar. Estàvem confinats a casa per ordre de l'autoritat competent. No hi havia a penes gent pels carrers, les botigues romanien tancades, nomès els supermercats, forners i estancs restaven oberts. Em va sorprendre la primera cua a l'Estanc el dia 13, en anar-hi a comprar en previsió tabac per la Nuri, ja hi havia la distancia físic…
Continuar llegint...
COOPER CONTRA COOPER

COOPER CONTRA COOPER

Cooper contra Cooper. Així s'ha denominat aquest assumpte, tot i que una i altre no guarden parentiu i la seva trobada es va limitar a uns minuts a Central Park. Casualment els dos tenen el mateix cognom i diferent color de pell, detall clau en un país que transpira el racisme.  Amy Cooper es va negar a lligar el seu gos a Central Park, com li havia demanat un observador d'ocells. Aixó s'evidencia un cop més aquests…
Continuar llegint...
TOT VA COMENÇAR AMB UN SALER

TOT VA COMENÇAR AMB UN SALER

Ja sabem el recorregut exacte que va seguir la covid-19 a Alemanya. Una animació audiovisual de Euroactiv mostra amb precisió el seu desenvolupament com si fossin seqüències acoblades en una fàbrica de muntatge. Segons la recreació, una dona xinesa va rebre la visita dels seus pares procedents de Wuhan, abans de viatjar a Alemanya, on la seva empresa subministra peces per al sector automobilístic alemany. Immediatament van co…
Continuar llegint...
QUAN TORNEM A VOTAR...

QUAN TORNEM A VOTAR...

És trist i desmoralitzador que, en un moment com l'actual, tan delicat de la història d'Espanya, el Congrés dels Diputats es converteixi en una baralla de galls. Mancats de propostes i plens d'ira, perquè aixó és el que són, idiotes plens d'ira i furia intentant manipular la historia. El lamentable espectacle del vicepresident Pablo Iglesias tractant a Ca­yetana Álvarez de Toledo de marquesa en lloc de fer-ho …
Continuar llegint...
PEDAGOGIA DE L'ESPERANÇA

PEDAGOGIA DE L'ESPERANÇA

Paulo Freire: Molt bé, jo sé, vostès no saben. Però per què jo sé i vostès no saben? Camperol: Vostè sap perquè és doctor. Nosaltres no. PF: Exacte. Jo sóc doctor. Vostès no. Però Per què jo sóc metge i vostès no? C: Perquè vostè va anar a l'escola, ha llegit, estudiat i nosaltres no. PF: ¿I per què vaig anar a l'escola? C: Perquè el seu pare va poder enviar-lo a l'escola i el nostre no. PF: ¿I per què els pares de vost…
Continuar llegint...
NISSAN, FRANÇA PRIMER

NISSAN, FRANÇA PRIMER

Quan s'ha sortit del cercle d'errors i d'il·lusions a l'interior del qual  es desenvolupen els actes, prendre posició és gairebé impossible.  Es necessita un mínim d'estupidesa per a tot,  per afirmar  i fins i tot per negar.   - Emil Michel Cioran Segons alguns experts, la globalització havia de posar fi als estats nació clàssics. Sembla que no serà ­així. Qui va dir que els diners no tenen pàtria? El tancament…
Continuar llegint...
BREU TEORIA DE L'INSULT

BREU TEORIA DE L'INSULT

Vostè és el fill d’un terrorista”. Dit així, hi ha dues opcions: que es tracti d’un qualificatiu que faria referència a la pertinença a una classe, igual que es diu “Vostè és un professor, un cuiner o un marquès”. Com que existeix el conjunt d’aquests elements, la ­frase simplement recordaria aquest tret compartit. Aquí el dubte sorgeix quan es considera si existeix la classe de “fills de terroristes”. És evident que sí la de…
Continuar llegint...
GREGUERÍAS

GREGUERÍAS

Em pregunto sovint aquests dies, que escrivia abans de la pandèmia. Revisant escrits anteriors he pogut comprovar que escrivia sobre moltes coses que ara he aparcat en algun racó fosc de la memòria, la pandèmia ho ha absorbit tot. Parlava l'altre dia Màrius Carol en un article de les greguerías de Ramón Gómez de la Serna. La seva obra està plena d'aquestes saboroses metàfores insòlites que a tots ens dibuixen un ampli…
Continuar llegint...
EL PUS I LES TERRASSES

EL PUS I LES TERRASSES

Mentre anem a la conquesta de taula i cadira a la terrassa de bar de la cantonada, alguna cosa passa a la rebotiga de l'Estat. Estic assegut al sol, prenent una cervesa, i amb prou feines m'arriben els ressons de la batalla a Madrid. ¿Soroll de sabres o descomposició en els intestins institucionals? Aparquem les metàfores de tint escatològic, no se'ns vagi a espatllar el paisatge. No és diarrea. És pus, la substàn…
Continuar llegint...
ELS MORTS NO ES COMPTEN

ELS MORTS NO ES COMPTEN

José Maria Gironella va escriure una novel·la sobre la guerra civil espanyola sota el títol de 'un milión de muertos', i Bartolomé Soler en va escriure una altra rebatent-lo amb el títol de 'los muertos no se cuentan'. No sé, ni crec que arribem a saber mai els morts exactes causats per la Covid-19, deixem-ho en 30.000 més o menys, porquè el Govern no s'aclareix en aquest assumpte, ni crec s'arribi a a…
Continuar llegint...